Economia de la República del Congo
| Moneda | Franc CFA de l'Àfrica Central | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC, Unió Africana | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 8.722.553.000,8353 $  (2017) | ||||||
| PIB (en PPP) | 19,27 miliards (2012) | ||||||
| Rànquing PIB | 132è (2012) | ||||||
| Taxa del PIB | 4,9% (2012) | ||||||
| PIB per càpita | (2012) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 5.454,264 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 4,2%, indústria 71,3%, serveis 24,5% (2012) | ||||||
| Inflació | 5,1% (2012) | ||||||
| Taxa de creixement real | −2,7 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 46,5% (2011) | ||||||
| Força laboral | 2.890.000 (2011) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | N/D | ||||||
| Taxa d'atur | 53% (2012) | ||||||
| Indústries principals | extracció de petroli, ciment, fusta, cervesa, sucre, oli de palma, sabó, farina, cigarretes | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 4 225 milions (2012) | ||||||
| Ingressos | 8,05 miliards (2012) | ||||||
| Despeses | 5,93 miliards (2012) | ||||||
| Reserves totals | 379.984.138 $ (2017) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
L'economia de la República del Congo és una barreja de caça de subsistència i agricultura amb un sector industrial basat principalment en l'exportació de petroli i serveis de suport, a més de les despeses governamentals.[1] El petroli va ultrapassar l'extracció fustera com el principal producte de l'economia, i és actualment responsable per la majoria de les rendes del govern i de les exportacions.[1]
Actualment el gas natural no és simplement cremat, sinó és utilitzat per produir electricitat.[1] Nous projectes de mineria, especialment ferro, que poden començar a produir en finals de 2013, poden afegir $1 miliard al pressupost anual del govern.[1]
Esforços de reforma econòmica van ser duts a terme amb el suport d'organismes internacionals, especialment el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, incloses les consultes de l'Article IV recentment concloses.[1] El president Denis Sassou-Nguesso, que va tornar en poder després del terme de la guerra civil, a l'octubre de 1997, va expressar públicament la seva voluntat de prosseguir les reformes econòmiques i privatitzacions, a més de renovar la cooperació amb institucions financeres internacionals.[1] El progrés econòmic va ser severament afectat amb la caiguda dels preus internacionals del petroli i amb la represa del conflicte armat al desembre de 1998, que van empitjorar el dèficit pressupostari de la república.[1]
Referències
[modifica]