Economia de les centrals nuclears
L'economia de les noves centrals nuclears és un tema controvertit, ja que hi ha punts de vista divergents sobre aquest tema, on està en joc l'elecció d'una font d'energia que comporta unes inversions en milers de milions de dòlars. La construcció de les centrals nuclears solen tenir uns alts costos de capital, però no quan estan en funcionament.
En els últims anys s'ha produït una desacceleració del creixement de la demanda d'electricitat i el finançament s'ha fet més difícil, el que té un impacte en els grans projectes de centrals nuclears, amb grans costos inicials i els cicles de projectes llargs comporten una gran varietat de riscos.[1] A Europa de l'Est, un seguit de projectes de llarga durada estan lluitant per trobar finançament, en particular Belene a Bulgària i els reactors addicionals de Cernavoda a Romania, i alguns partidaris potencials s'han retirat.[1] On el gas és barat i amb una oferta futura relativament segura i això, per tant, també planteja un problema important per als projectes nuclears.[1]
L'anàlisi dels aspectes econòmics de l'energia nuclear ha de tenir en compte que corre amb els riscos de les incerteses futures. Fins ara totes les centrals nuclears en explotació han estat desenvolupades pels monopolis estatals de serveis públics o companyies regulades per l'Estat[2][3] en les quals molts dels riscos associats als costos de construcció, l'acompliment operatiu, el preu del combustible i altres factors són sufragats pels consumidors en lloc dels proveïdors. Molts països han liberalitzat el mercat de l'electricitat, on aquests riscos, i el risc de competidors emergents més barats amb uns costos de capital que són recuperats abans, porta a una avaluació significativament diferent de l'economia de les noves centrals nuclears.[4]
Dos dels quatre EPRs en construcció (a Finlàndia i França) tenen un retard important i un increment substancial del cost.[5] Arran de la catàstrofe nuclear de Fukushima (2011), els costos tendeixen a pujar tant per les centrals nuclears que operen actualment com per a les noves.[6]
En 2013, els assessors d'inversions Morningstar, Inc. van concloure que, als països desenvolupats, "els reactors no són una font viable de nova energia".[7] Fins i tot als països desenvolupats, en els que tingui sentit econòmic, les nuclears no són factibles pels "enormes costos, la incertesa política i l'oposició popular".[7] Aquest punt de vista es fa ressò de la declaració de l'expresident executiu de Exelon John Rowe, que va dir en 2012 que les noves centrals nuclears als EUA "no tenen cap sentit en aquest moment" i tampoc poden ser econòmicament viable en un futur proper, a causa dels baixos preus del gas natural al mercat nord-americà.[8] John Quiggin, professor d'economia, va dir que el principal problema de l'opció nuclear és que no és econòmicament viable. Quiggin diu que necessitem ús més eficient de l'energia i una major comercialització d'energies renovables.[9] L'ex-membre de NRC Peter Bradford i el professor Ian Lowe recentment han fet declaracions similars.[10][11] No obstant això, alguns líders pronuclears i grups de pressió segueixen amb propostes de dissenys nous, però en gran part no provats, com a font de nova energia.[7][10][12][13][14][15][16]
La major activitat de construcció de noves centrals s'està produint en els països en desenvolupament com Corea del Sud, Índia i Xina. Xina té 25 reactors en construcció, amb plans per construir-ne més,[17][18] No obstant això, d'acord amb una unitat d'investigació del govern, la Xina no hauria de construir "massa reactors d'energia nuclear massa ràpidament", a fi d'evitar un dèficit de combustible, i d'equips i treballadors qualificats en centrals nuclears.[19]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kidd, Steve. «New reactors—more or less?». Nuclear Engineering International, 21-01-2011. Arxivat de l'original el 12 de desembre 2011. [Consulta: 29 març 2014].
- ↑ Ed Crooks «Nuclear: New dawn now seems limited to the east». Financial Times, 12-09-2010 [Consulta: 12 setembre 2010].
- ↑ Edward Kee. «Future of Nuclear Energy». NERA Economic Consulting, 16-03-2012. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
- ↑ The Future of Nuclear Power. Massachusetts Institute of Technology, 2003. ISBN 0-615-12420-8 [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ Patel, Tara; Francois de Beaupuy «China Builds Nuclear Reactor for 40% Less Than Cost in France, Areva Says». Bloomberg, 24-11-2010 [Consulta: 8 març 2011].
- ↑ Massachusetts Institute of Technology. «The Future of the Nuclear Fuel Cycle» p. xv, 2011.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Jeff McMahon. «New-Build Nuclear Is Dead: Morningstar». Forbes, 10-11-2013.
- ↑ Jeff McMahon, “Exelon's nuclear guy: no new nukes”, Forbes 29 Mar. 2012.
- ↑ John Quiggin. «Reviving nuclear power debates is a distraction. We need to use less energy». The Guardian, 08-11-2013.
- ↑ 10,0 10,1 Hannah Northey. «Former NRC Member Says Renaissance is Dead, for Now». New York Times, 18-03-2011.
- ↑ Ian Lowe. «No nukes now, or ever». The Age, 20-03-2011.
- ↑ Leo Hickman. «Nuclear lobbyists wined and dined senior civil servants, documents show». The Guardian, 28-11-2012.
- ↑ Diane Farseta. «The Campaign to Sell Nuclear». Bulletin of the Atomic Scientists p. 38–56, 01-09-2008. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2017. [Consulta: 30 març 2014].
- ↑ Jonathan Leake. " The Nuclear Charm Offensive" New Statesman, 23 May 2005.
- ↑ Union of Concerned Scientists. Nuclear Industry Spent Hundreds of Millions of Dollars Over the Last Decade to Sell Public, Congress on New Reactors, New Investigation Finds Arxivat 2013-11-27 a Wayback Machine. News Center, February 1, 2010.
- ↑ Nuclear group spent $460,000 lobbying in 4Q Business Week, March 19, 2010.
- ↑ World Nuclear Association (December 10, 2010). Nuclear Power in China Arxivat 2012-02-13 a Wayback Machine.
- ↑ China is Building the World's Largest Nuclear Capacity Arxivat 2012-03-06 a Wayback Machine. 21cbh.com, 21. Sep. 2010
- ↑ «China Should Control Pace of Reactor Construction, Outlook Says». Bloomberg News, 11-01-2011.