Vés al contingut

Economia del Líban

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula economia paísEconomia de Líban
Monedalliura libanesa
Organitzacions comercialsCAEU
Estadístiques
PIB nominal51.844.487.742,023 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)85,16 miliards (2016)
Rànquing PIB91è (2016)
Taxa del PIB1% (2016)
PIB per càpita(2016)
PIB (PPP) per càpita14.512,689 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectoragricultura 5,7%, Indústria 25%, serveis 69,3% (2016)
Inflació-1% (2016)
Taxa de creixement real1 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresa28,6% (2004)
Força laboral1.628.000 (2016)
Ocupació laboral per sectorsense informació
Taxa d'atursense informació
Indústries principalsbancs, turisme, processament d'aliments, vi, joieria, ciment, tèxtil, productes químics i minerals, fusta i mòbils, refí de petroli, fabricació de metalls
Socis comercials
Exportacions 3 108 miliards (2016)
Productes d'exportació joies, metalls de base, productes químics, béns de consum diversos, fruites i llegums, tabac, materials de construcció, màquines per a generació d'energia, fils tèxtils, paper
Socis principals Aràbia Saudita 12,1%, Emirats Àrabs Units 10,6%, Iraq 7,6%, Síria 7,1%, Sud-àfrica 6,6% (2015)
Importacions 17 980 miliards (2016)
Productes d'importació derivats de petroli, automòbils, productes medicinals, robes, carn i animals vius, béns de consum, paper, teixits per a producció de roba, tabac, màquines i equipaments elèctrics, productes químics
Socis principals República Popular de la Xina 11,5%, Itàlia 7,1%, Alemanya 6,8%, França 6%, Estats Units 5,7%, Rússia 4,6%, Grècia 4,4% (2015)
Finances públiques
Deute extern40,74 miliards (2016)
Ingressos9 953 milions (2016)
Despeses14 440 milions (2016)
Reserves totals55.411.532.096 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

L'economia del Líban, bé així la seva qualitat de vida, ja va ser de les més pròsperes de tot l'Orient Mitjà. No obstant això amb la Guerra Civil Libanesa entre 1975 i 1990, tota l'economia del país va ser afectada, la producció nacional va ser tallada per la meitat i el país va deixar de figurar com a centre financer regional.[1]

Amb el terme del conflicte intern i la recuperació de l'estabilitat política, el país es va mobilitzar en la reconstrucció. Per realitzar-la, Líban va rebre fons de l'Aràbia Saudita,[2] la Unió Europea[3] i altres països del Golf Pèrsic.[4] Amb la infraestructura reconstruïda, l'economia va tornar a créixer amb una de les més altes taxes del món, fent-se un pol de creixement a la regió. La capital, Beirut (anomenada el "París de l'Orient") va tornar a guanyar destaqui en l'escenari regional, acollint diversos esdeveniments.

Gràfic de l'exportació de productes del Líban, en 28 categories.

El país va tornar a ser anomenat la "Suïssa d'Orient" a causa de les activitats financeres allí realitzades. La reconstrucció de monuments i infraestructura ha atret el turisme que creix cada any.

La seva economia està basada en el lliure mercat i no hi ha restriccions del govern a les inversions estrangeres. No obstant això, el clima de les inversions sofreix amb suborns, corrupció, decisions arbitràries de concessions de llicències, alts impostos i taxes, legislació ultrapassada i poca protecció als drets de propietat intel·lectual.[1] Els serveis, principalment els bancs i el turisme, són importants fonts de riquesa.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2017-09-10. [Consulta: 22 març 2017].
  2. Joseph S. Mayton. «Saudi Arabia Key Contributor To Lebanon's Reconstruction». Cyprus News, 28-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 17 gener 2013].
  3. «Donors pledge more than $940 million for Lebanon». Reliefweb.int, 31-08-2006. [Consulta: 17 gener 2013].
  4. «The Custodian of the Two Holy Mosques Reviews with the Jordanian King the Situation in Lebanon...». Ain-Al-Yaqeen. Arxivat de l'original el 2006-10-20. [Consulta: 17 gener 2013].