Vés al contingut

Economic Freedom Fighters

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEconomic Freedom Fighters
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiamarxisme-leninisme
antiimperialisme
populisme d'esquerres
panafricanisme
anticapitalisme
antiracisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra
esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat deCongrés Nacional Africà Modifica el valor a Wikidata
Creació26 juliol 2013, Soweto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres1.085.843 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJulius Malema Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalMzingisi Marshall Dlamini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Assemblea Nacional de Sud-àfrica
44 / 400
Consell Nacional de Províncies
11 / 90 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeffonline.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: economicfreedomstruggle X: EFFSouthAfrica Modifica el valor a Wikidata

Economic Freedom Fighters (EFF) és un partit polític sud-africà d'extrema esquerra, panafricanista i marxista-leninista. Va ser fundat per l'expresident de la Lliga Juvenil del Congrés Nacional Africà, Julius Malema, quan en va ser expulsat el 2013.[1] Actualment és el tercer partit amb més representació a les dues cambres del parlament de la República de Sud-àfrica.[2]

Història

[modifica]

En una roda de premsa del 26 de juliol de 2013 a Soweto, Malema va anunciar que el nou partit comptava amb més de 1.000 membres, el doble dels 500 necessaris per a registrar-se a la Comissió Electoral Independent.[3][4]

El 2015, l'EFF va anunciar que havia denunciat al Tribunal Constitucional a Jacob Zuma. La sentència va declarar que el llavors president havia violat la Constitució de Sud-àfrica, juntament amb el president de l'Assemblea Nacional Baleka Mbete.[5] El president va tenir 60 dies per complir els requisits establerts per la síndica de greuges Thuli Madonsela.[6]

L'any 2016, després de les eleccions municipals a Sud-àfrica, l'EFF va declara que donaria suport a l'Aliança Democràtica a les àrees metropolitanes, però no entrarien en coalició amb cap partit polític.[7]

El 2018 l'EFF va presentar una moció a l'Assemblea Nacional per a modificar la Constitució a fi de permetre l'expropiació de terrenys sense indemnització. La moció va ser aprovada amb 241 vots a favor i 83 en contra.[8]

El 2018, la sectorial estudiantil del partit, l'EFF Student Command, va guanyar les eleccions a nombroses universitats d'arreu del país,[9] entre elles la Universitat de Ciutat del Cap.[10]

Ideologia

[modifica]

L'EFF «s'inspira en l'àmplia tradició marxista-leninista i les escoles de pensament fanonianes en les seves anàlisis de l'estat, l'imperialisme, la cultura i les contradiccions de classe en cada societat».[11][12] L'EFF pren com a referent el president burkinès Thomas Sankara.[13][14]

Critica el Congrés Nacional Africà i el principal partit opositor, l'Aliança Democràtica, per les seves posicions favorables al neoliberalisme perquè «han venut els negres de Sud-àfrica al capitalisme com a mà d'obra barata». L'EEF es compromet a fer front a la corrupció, oferir habitatges socials de qualitat i assegurar atenció primària de salut i educació gratuïta universal, a més de proposar expropiar terres de conreu de propietat blanca, nacionalitzar els sectors miner i bancari, doblar les subvencions socials i el salari mínim, i acabar amb el sistema de peatge proposat per a autopistes.[15]

L'EFF ha criticat els propietaris negres d'empreses mineres a Sud-àfrica. En un discurs a l'Oxford Union el novembre de 2015, Malema es va pronunciar contra el multimilionari Patrice Motsepe.[16][17][18][19] Malema es va dirigir a una multitud a Marikana, a la zona de la mineria de platí de Rustenburg, culpant les empreses explotadores de la pobresa a la regió.[20]

Es presenta com un partit panafricanista i dona suport a la proposta dels Estats Units d'Àfrica. En aquest sentit, ha elogiat l'antic líder libi Moammar al-Gaddafi.[21] El partit està en contra de la presència de les bases militars estatunidenques a l'Àfrica, sobretot a Botswana.[22] Abans de formar l'EFF, Malema havia demanat l'enderrocament del govern d'Ian Khama a Botswana.[23] L'EFF critica la presència de França a l'Àfrica i el 2022 el partit es va manifestar davant de l'ambaixada francesa a Pretòria.[24][25] L'EFF està en contra del sionisme.[26]

L'EFF dona suport oficialment a la invasió russa d'Ucraïna del 2022, elogiant el que anomenen el «programa antiimperialista» de Rússia contra l'OTAN.[22] El partit és molt crític amb Israel i el seu conflicte amb el poble palestí,[27] referint-se al país com a «malvat» i advocant per la seva desaparició.[28][29] El setembre de 2022, l'EFF va anunciar que no plorarien la mort d'Elisabet II del Regne Unit, ja que «mai no va reconèixer les atrocitats que la seva família va infligir als nadius que va envair a tot el món».[30] L'EFF també considera que Taiwan és una «part integral» de la República Popular de la Xina, i ha qualificat el Partit Comunista Xinès de «portador de la torxa de totes les formacions marxistes-leninistes del món».[31]

L'EFF dona suport als drets de la comunitat LGBTQI+ i condemna oficialment les lleis que pretenen prohibir l'homosexualitat.[32] El partit va criticar el projecte de llei contra l'homosexualitat d'Uganda de 2023 i va liderar una protesta davant de la seva ambaixada per instar el president Yoweri Museveni a no signar-la.[33][34][35]

Segons una enquesta d'Ipsos de novembre de 2013, els partidaris del partit són més joves que la mitjana, amb un 49% menors de 24 anys, aclaparadorament negres (99%) i majoritàriament homes, amb les dones que només representen el 33% de la base social. Un nombre important de seguidors viu a la província natal de Malema, Limpopo (28%), mentre que només l'1% viu a KwaZulu-Natal, la província més poblada del país.[36][37]

Resultats Electorals

[modifica]
Eleccions legislatives
Any Vots % Escons Assemblea +/- Escons Consell +/- Govern
2014 1,169,259 6.35
25 / 400
 Nou
7 / 90
 Nou Oposició
2019 1,881,521 10.79
44 / 400
 Augment 19
11 / 90
 Augment 4 Oposició
2024 1,529,961 9.52
39 / 400
 Disminució 5
10 / 90
 Disminució 1 Oposició

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Malema launches his Economic Freedom Fighters» (en anglès). [Consulta: 9 juny 2023].
  2. ↑ «Why Land Seizure Is Back in the News in South Africa - The Washington Post», 26-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-02. [Consulta: 9 juny 2023].
  3. ↑ SAPA «EFF readies for election registration as over 1 000 members recruited». , 28-07-2013 [Consulta: 28 juliol 2013].
  4. ↑ Verashni Pillay «It's official: Malema's EFF is a political party». , 05-09-2013 [Consulta: 5 setembre 2013].
  5. ↑ «WATCH: Full Nkandla ConCourt judgment». Business Day Live. Arxivat de l'original el 4 abril 2016. [Consulta: 10 abril 2016].
  6. ↑ [enllaç sense format] https://www.iol.co.za/news/politics/lets-meet-in-court-malema-tells-zuma-1896636
  7. ↑ «Malema says the EFF won't form coalitions, but will support DA in hung metros | News | National | M&G», 28-11-2016. Arxivat de l'original el 2016-11-28. [Consulta: 9 juny 2023].
  8. ↑ «National Assembly adopts EFF motion on land expropriation» (en anglès). [Consulta: 9 juny 2023].
  9. ↑ «EFF's student body victory is not a political mirror for 2019 elections‚ says Sasco», 30-07-2020. Arxivat de l'original el 2020-07-30. [Consulta: 9 juny 2023].
  10. ↑ [enllaç sense format] https://www.iol.co.za/capetimes/news/eff-claiming-victory-in-uct-student-elections-33997631
  11. ↑ «EFF Constitution». Economic Freedom Fighters, 16-12-2016. Arxivat de l'original el 30 juliol 2020. [Consulta: 25 abril 2020].
  12. ↑ «About Us». Economic Freedom Fighters. Arxivat de l'original el 13 juliol 2020. [Consulta: 16 abril 2020].
  13. ↑ «'Africa's Che Guevara': Thomas Sankara's legacy» (en anglès). BBC News, 30-04-2014.
  14. ↑ «The Sankarist makings of EFF | Daily Maverick», 06-11-2014. Arxivat de l'original el 2014-11-06. [Consulta: 9 juny 2023].
  15. ↑ «Economic Freedom Fighters on rise in South Africa». , 01-05-2014 [Consulta: 6 maig 2014].
  16. ↑ «Business Day». www.bdlive.co.za. Arxivat de l'original el 29 desembre 2015. [Consulta: 27 novembre 2016].
  17. ↑ Jordaan, Buchule Raba And Nomahlubi. «Patrice Motsepe has no power' says Malema». Times LIVE. Arxivat de l'original el 27 novembre 2016. [Consulta: 27 novembre 2016].
  18. ↑ Lourie, Gugu. «EFF Wants State To Create AI, Robotics And BioTechnology Firms» (en anglès). TechFinancials, 03-02-2019. Arxivat de l'original el 17 febrer 2019. [Consulta: 17 febrer 2019].
  19. ↑ «The EFF's 2019 election manifesto (IV) – DOCUMENTS | Politicsweb». www.politicsweb.co.za. Arxivat de l'original el 17 febrer 2019. [Consulta: 17 febrer 2019].
  20. ↑ Tatai, Sello. «SABC News – Malema blames mining companies for high levels of poverty:Thursday 7 July 2016». www.sabc.co.za. Arxivat de l'original el 27 novembre 2016. [Consulta: 27 novembre 2016].
  21. ↑ «Fearless Julius Malema – All Africans Should watch this». YouTube, 02-09-2018. Arxivat de l'original el 17 juliol 2021. [Consulta: 19 novembre 2021].
  22. ↑ 22,0 22,1 «ANC govt deliberately sabotaging Eskom – EFF - DOCUMENTS | Politicsweb» (en anglès). www.politicsweb.co.za. Arxivat de l'original el 16 maig 2022. [Consulta: 18 maig 2022].
  23. ↑ «Botswana may lift ban on Malema, Bushiri, and others considered 'security concerns'» (en anglès). The Citizen, 14-06-2019. Arxivat de l'original el 20 març 2023. [Consulta: 26 maig 2022].
  24. ↑ Khumalo, Juniour. «Africa Day: EFF in protest outside French embassy, says continent 'remains at mercy of former colonial masters'» (en anglès americà). News24. Arxivat de l'original el 26 maig 2022. [Consulta: 26 maig 2022].
  25. ↑ [Consulta: 26 maig 2022]. 
  26. ↑ «Israel is an 'evil state that must be destroyed' - South Africa's EFF». Arxivat de l'original el 14 agost 2022. [Consulta: 14 agost 2022].
  27. ↑ «EFF demands Israeli ambassador leaves SA as Palestinian death toll climbs to 58» (en anglès americà). News24. Arxivat de l'original el 11 setembre 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  28. ↑ «Israel is an evil state. which must be destroyed as a matter of urgency! - EFF - POLITICS | Politicsweb» (en anglès). www.politicsweb.co.za. Arxivat de l'original el 11 setembre 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  29. ↑ «Israel is an 'evil state that must be destroyed' - South Africa's EFF» (en anglès americà). The Jerusalem Post | JPost.com. Arxivat de l'original el 14 agost 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  30. ↑ «A global outpouring of grief mixes with criticism of the monarchy». The New York Times, 09-09-2022. Arxivat de l'original el 9 setembre 2022. [Consulta: 9 setembre 2022].
  31. ↑ «EFF congratulates re-election of General-Secretary of Communist Party of China». , 25-10-2022 [Consulta: 15 març 2023].
  32. ↑ «EFF CONDEMNS UGANDA’S ANTI-HOMOSEXUALITY BILL». Economic Freedom Fighters, 24-03-2023. [Consulta: 5 abril 2023].[Enllaç no actiu]
  33. ↑ «South African opposition protests Uganda's anti-LGBTQ bill» (en anglès americà). Yahoo News. [Consulta: 5 abril 2023].
  34. ↑ Ramushwana, Alpha. «EFF urges other African countries to unite against Uganda's anti-LGBTQIA+ bill» (en anglès). ewn.co.za. [Consulta: 5 abril 2023].
  35. ↑ Mahlati, Zintle. «WATCH | 'Leave the people as they are': Malema leads picket against Uganda's anti-homosexuality bill» (en anglès americà). News24. [Consulta: 5 abril 2023].
  36. ↑ «The supporter profiles of SA's three largest parties». Politicsweb. Arxivat de l'original el 22 febrer 2014. [Consulta: 6 febrer 2014].
  37. ↑ «Citizen Surveys: How many white EFF supporters exist, and 11 other stats» (en anglès americà). Citizen Surveys, 01-11-2018. Arxivat de l'original el 30 setembre 2019. [Consulta: 30 setembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Economic_Freedom_Fighters&oldid=34325800»