Ectinita

L'ectinita (geologia, petrologia) és una roca metamòrfica resultant de la recombinació de la materia d'una roca preexistent (protòlit) i que s'ha desenvolupat isoquímicament, sense introducció o pèrdua de matèria.^[1]^[2]

Les roques metamòrfiques poden agrupar-se, per les seves característiques i grau de metamorfisme, en ectinites i migmatites Les ectinites han estat poc o gens modificades en la seva composició però sí recrista·litzades: esquists, micacites (micaesquist)^[3]^[4] i gneis. Les migmatites, més afectades, han experimentat una mescla o fusió total (anatèxia).^[5]

Alguns autors descriuen les ectinites com a fil·lites i esquists quarcítics de gra fi i de colors vermellosos a grisos foscos.^[6] Sovint es presenten entre altres roques metamòrfiques: migmatites, ectinites, leptinites; i magmàtiques: granits, microgranits, riolites, en conjunts afectats per successius fenòmens metamòrfics i magmàtics.^[7]

En les ectinites i, sobretot en els micaesquists, predomina clarament la textura escamosa, amb els plans d'esquistositat o foliació, observables i nombrosos, que se succeeixen a pocs centímetres l'un de l'altre.^[8]

Referències

↑ «Filita-Ectinita» (en castellà). Museo Olsacher de Zapala, Biblioteca Virtual, 2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
↑ «ectinita». encicloipèdia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 16 febrer 2023].
↑ «micaesquist». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 18 febrer 2023].
↑ Vila i comaposada, M.A.. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. Societat Catalana de Geografia, IEC, 1998, p. 152. ISBN 84-7283-400-X.
↑ Rosselló, V.M.. «15.3.2 Modelat de les roques cristal·lines». A: Manual de Geografia Física. 2a. Universitat de València, 1998, p. 265. ISBN 8437034663, 9788437034669.
↑ Dalla Salda, L.; Aragón, E.; Benialgo, A.; Abre, P.; Pezzotti, C. «El protolito siliciclástico de las Ectinitas El Jagüelito, provincia de Río Negro». Revista de la Asociación Geológica Argentina, 58, 3, 2003. ISSN: 0004-4822 ISSN 0004-4822.
↑ Radelli, L. «Introducción al estudio de la geología y de la petrografía del macizo de santa marta (magdalena-colombia)». Departamento de Geociencias, 1962, pàg. Abstract.
↑ Charles Pomerol; Robert Fouet. «Les roches métamorphiques». Paris : Presses universitaires de France, 1976, pàg. 124.

[1] «Filita-Ectinita» (en castellà). Museo Olsacher de Zapala, Biblioteca Virtual, 2023. [Consulta: 16 febrer 2023].

[2] «ectinita». encicloipèdia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 16 febrer 2023].

[3] «micaesquist». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 18 febrer 2023].

[4] Vila i comaposada, M.A.. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. Societat Catalana de Geografia, IEC, 1998, p. 152. ISBN 84-7283-400-X.

[5] Rosselló, V.M.. «15.3.2 Modelat de les roques cristal·lines». A: Manual de Geografia Física. 2a. Universitat de València, 1998, p. 265. ISBN 8437034663, 9788437034669.

[6] Dalla Salda, L.; Aragón, E.; Benialgo, A.; Abre, P.; Pezzotti, C. «El protolito siliciclástico de las Ectinitas El Jagüelito, provincia de Río Negro». Revista de la Asociación Geológica Argentina, 58, 3, 2003. ISSN: 0004-4822 ISSN 0004-4822.

[7] Radelli, L. «Introducción al estudio de la geología y de la petrografía del macizo de santa marta (magdalena-colombia)». Departamento de Geociencias, 1962, pàg. Abstract.

[8] Charles Pomerol; Robert Fouet. «Les roches métamorphiques». Paris : Presses universitaires de France, 1976, pàg. 124.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]