Ede Bartay
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 octubre 1825 Pest (Hongria) |
| Mort | 31 agost 1901 (75 anys) Budapest (Hongria) |
| Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog, pianista |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Pare | András Bartay |
| |
Bartay Ede (Pest, 6 d'octubre, 1825 – Budapest, 31 d'agost, 1901), va ser compositor i professor de piano, fill d'András Bartay.
Biografia
[modifica]El 1848-1849, va ser funcionari ministerial, obligat a amagar-se després de la derrota de la Guerra de la Independència,[1] i després va treballar com a professor de piano. El 1863, va fundar la Societat d'Ajuda als Músics que Viuen a Magyarhon. El 1874, va ser el vicepresident de la Societat Nacional de la Cançó Hongaresa, després el seu president entre 1880 i 1891. El 1875, esdevingué el director de la Música Nacional.[1] Entre les seves obres hi ha algunes obres orquestrals, va escriure diverses peces per a piano,[1] que, segons la moda de l'època, eren peces de saló i ball (chárdás). La seva publicació de la col·lecció titulada 30 peces musicals hongareses originals (1860) conté les obres de famosos compositors hongaresos de principis del segle XIX.
Referències
[modifica]Fonts
[modifica]- Ede Bartay al lèxic biogràfic hongarès