Vés al contingut

Edgar Lee Masters

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEdgar Lee Masters
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1868 Modifica el valor a Wikidata
Garnett (Kansas) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1950 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Melrose Park (Pennsilvània) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOakland Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióKnox College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, advocat, dramaturg, novel·lista, biògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat1898 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereEpitafi Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParesHardin Wallace Masters Modifica el valor a Wikidata  i Emma Jerusha Masters Modifica el valor a Wikidata
GermansMadeline Masters Stone Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2126229 IBDB: 9329
Musicbrainz: 9ba2df69-b84a-41ee-8743-9c87187477e0 Discogs: 903504 Find a Grave: 682 Project Gutenberg: 584 Modifica el valor a Wikidata

Edgar Lee Masters (23 d'agost de 18685 de març de 1950) Fou un advocat americà, poeta, biògraf, i dramaturg. És l'autor de l'Spoon River Anthology,The New Star Chamber and Other Essays, Songs and Satires, The Great Valley, The Serpent in the Wilderness, An Obscure Tale, The Spleen, Mark Twain: A Portrait, Lincoln: The Man, and Illinois Poems. Fins-i-tot, Masters va publicar dotze jocs, vint-i-un llibres de poesia, sis novel·les i sis biografies, incloent-hi les d'Abraham Lincoln, Mark Twain, Vachel Lindsay, i Walt Whitman.

Vida i carrera

[modifica]

Nascut a Garnett, Kansas, Estats Units, era fill de l'advocat Hardin Wallace Masters i d'Emma J. Dexter.

Com que el seu pare va traslladar-se breument per a realitzar una pràctica de dret, aviat la família va establir-se a la granja dels seus avis paterns, prop de Petersburg al comtat de Menard, Illinois.[1] El 1880 la família es va traslladar a la vila de Lewistown (Illinois) on el petit Edgar Lee Masters va assistir a l'escola secundària on va tenir lloc la seva primera publicació, al Chicago Daily News. L'ambient cultural que es vivia al poble de Lewistown, a més de la impressió que li va produir el cementiri de la veïna ciutat d'Oak Hill i les seves visites al riu Spoon River, van ser la inspiració de moltes de les seves obres, sobretot de l′Spoon River Anthology, que és la seva obra més famosa i aclamada.[2]

Va assistir al Knox Academy, entre els anys 1889 i 1990, un programa produït pel Knox College (Illinois), però es va veure obligat a abandonar perquè la seva família no va poder continuar finançant els seus estudis.[3]

Després de treballar al despatx d'advocats del seu pare, va ser admès al Bar Illinois i, després, es va traslladar a Chicago, on va establir una associació d'advocats, el 1893, amb el despatx d'advocats de Kickham Scanlan. Es va casar dues vegades. El 1898 va contraure matrimoni amb Helen M. Jenkins, la filla de Robert Edwin Jenkins, advocat a Chicago, i van tenir tres fills. Durant la seva associació jurídica amb Clarence Darrow, del 1903 al 1908, Edgar Lee Masters va defensar persones sense recursos econòmics. L'any 1911, va obrir el seu propi despatx d'advocats, entre el 1908 i el 1911, malgrat els tres anys de molèsties causades per afers extramatrimonials i una disputa amb Darrow.

Dos dels seus fills van continuar l'afició del pare amb carreres literàries. La seva filla Marcia va ser poeta, mentre que el seu fill Hilary Masters va ser novel·lista. Posteriorment, Hilary i el seu germanastre Hardin van escriure un memòria del seu pare.[4]

Edgar Lee Masters va morir a una residència d'avis el 5 de març del 1950, a Melrose Park, Pennsilvània, a l'edat de 81 anys.[5] I fou enterrat al cementiri d'Oakland, a Petersburg (Illinois). El seu epitafi inclou el poema, "To-morrow is My Birthday", de Toward the Gulf (1918):

Història familiar

[modifica]

El pare d'Edgar era Hardin Wallace Masters, el pare del qual fou Squire Davis Masters, el pare del qual era Thomas Masters, el pare del qual era Hillery Masters, fill de Robert Masters, nascut el 1715 al comtat de Prince George's, Maryland, fill, al seu torn, de William W. Masters, casat amb Mary Veatch Masters. Edgar Lee Masters va escriure a la seva autobiografia, Across Spoon River (1936), que el seu avantpassat Hillery Masters era el fill dels "Knotteley" Masters, però les genealogies familiars demostren que els Hillery i Notley Masters eren, de fet, germans.[6][7]

La seva poesia

[modifica]

Edgar Lee Masters va publicar els seus primers poemes i assaigs amb el pseudònim Dexter Wallace, construït a partir del nom de soltera de la seva mare i del nom del seu pare, que va utilitzar fins a l'any 1903, quan es va incorporar al despatx d'advocats de Clarence Darrow. Masters va començar a ser considerat un poeta estatunidenc rellevant a partir del 1914, arran d'una sèrie de poemes, aquesta vegada signats amb el pseudònim de Webster Ford, sobre les seves experiències infantils a Illinois, que van publicar-se al Reedy's Mirror de St. Louis.

El 1915, la sèrie va ser recopilada en un volum i va ser re-titulada com Spoon River Anthology. Anys després, va escriure un relat memorable i inestimable del rerefons i la gènesi del llibre, els seus mètodes i influències de treball, així com la seva recepció per part de la crítica, favorable i hostil, en un article autobiogràfic destacat per la seva calidesa humana i l'interès general.[8]

Tot i que mai no va coincidir amb l'èxit de la seva Antologia Spoon River, va publicar diversos altres volums de poemes incloent Llibre dels versos en 1898, Book of Verses en 1898, Songs and Sonnets en 1910, The Great Valley en 1916, Song and Satires en 1916, The Open Sea en 1921, The New Spoon River en 1924, Lee en 1926, Jack Kelso en 1928, Lichee Nuts en 1930, Gettysburg, Manila, Acoma en 1930, Godbey, sequel to Jack Kelso en 1931, The Serpent in the Wilderness en 1933, Richmond en 1934, Invisible Landscapes en 1935, The Golden Fleece of California al 1936, Poems of People en 1936, The New World en 1937, More People en 1939, Illinois Poems en 1941, and Along the Illinois en1942

Publicacions

[modifica]

Poesia

[modifica]

Biografies

[modifica]

Llibres

[modifica]
  • Maxmilian: A Drama (1902)
  • The New Star Chamber and Other Essays(1904)
  • The Blood of the Prophets (1905) (play)
  • Althea (1907) (play)
  • The Trifler (1908) (play)
  • Mitch Miller (novel) (1920)
  • Skeeters Kirby (novel) (1923)
  • The Nuptial Flight (novel) (1923)
  • Kit O'Brien (novel) (1927)
  • The Fate of the Jury: An Epilogue to Domesday Book (1929)
  • Gettysburg, Manila, Acoma: Three Plays (1930)
  • The Tale of Chicago (1933)
  • The Tide of Time (novel) (1937)
  • The Sangamon (Chicago: University of Illinois Press, 1942, 1988)

Premis i honors

[modifica]
Segell postal

Masters va rebre la medalla de plata de Mark Twain el 1936, la medalla de la Poetry Society of America el 1941, l'Acadèmia de la American Poets Fellowship el 1942 i el Shelly Memorial Award el 1944. El 2014 va ser ingressat a la Chicago Literary Hall of Fame.[10]

Referències

[modifica]
  1. Profile Arxivat 2017-04-12 a Wayback Machine., illinois.edu. Consultat desembre 13, 2015.
  2. Profile, bartleby.com. Consultat desembre 13, 2015.
  3. «Edgar Lee Masters profile, ibid». Poets.org. [Consulta: 10 setembre 2013].
  4. «Jack Masters profile». Jackmasters.net. [Consulta: 10 setembre 2013].
  5. Ehrlich, Eugene and Gorton Carruth. The Oxford Illustrated Literary Guide to the United States. Nova York: Oxford University Press, 1982: p. 206; ISBN 0-19-503186-5
  6. The Masters Family[Enllaç no actiu], findagrave.com. Consultat desembre 13, 2015.
  7. Charles Burgess, "The Maryland-Carolina Ancestry of Edgar Lee Masters", The Great Lakes Review, vol. 8, No. 2 (Fall 1982-Spring 1983), pp. 51–80.
  8. Edgar Lee Masters, "The Genesis of Spoon River", American Mercury, v. 28, no. 109 (January 1933), pp. 38–55.Masters on the Genesis of Spoon River, unz.org. Consultat desembre 13, 2015.
  9. «Edgar Lee Masters (1869–1950) Papers, ca. 1927». [Consulta: 17 octubre 2016].
  10. Chicago Literary Hall of Fame website. Consultat octubre 8, 2017.