Vés al contingut

Edgar Tinel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEdgar Tinel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 març 1854 Modifica el valor a Wikidata
Sinaai (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1912 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Malines
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat (1896–), director d'escola (1881–), pianista, compositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori reial de Brussel·les (1889–)
Lemmensinstituut (en) Tradueix (1881–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLouis Brassin, Alphonse Jean Ernest Mailly i François-Auguste Gevaert Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEmile Dethier Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Company professionalEugeen de Lepeleer Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEmma Coeckelbergh (1877–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoseph Tinel, Paul Tinel Modifica el valor a Wikidata
ParentsFranciscus Julianus Coeckelbergh, sogre
Maria Ludovica Paridaens, sogra Modifica el valor a Wikidata
Premis
Spotify: 74cOcBp9nys1MY5t6GtCUa Musicbrainz: f11fef25-f695-494f-8378-b6e38b88a4a4 Lieder.net: 5969 Discogs: 3215612 IMSLP: Category:Tinel,_Edgar Modifica el valor a Wikidata

Edgar Pierre Joseph Tinel (Sinaai (Flandes Oriental), 27 de març, 1854 - Brussel·les, 28 d'octubre, 1912), va ser un compositor i pianista belga.

Edgar Tinel, després d'estudis al Conservatori de Brussel·les amb Louis Brassin (piano) i François-Auguste Gevaert (composició), va començar una carrera de virtuós, però aviat la va abandonar per a la composició. El 1877 la seva cantata Klokke Roeland li va fer guanyar el Prix de Rome de Roma de Bèlgica, i el 1881 va succeir a Jacques-Nicolas Lemmens com a director de l'Institut de Música Religiosa de Mechelen.

Es va dedicar a l'estudi de la música eclesiàstica antiga i les seves idees van donar lloc al Motu proprio del papa Pius X. Nomenat inspector d'educació musical el 1889, es va traslladar al Conservatori de Brussel·les per convertir-se en professor de contrapunt i fuga el 1896, i director a finals de 1908. Va ser nomenat mestre de capella del rei el 1910, després d'haver estat elegit diputat belga a la Reial Acadèmia el 1902.

La seva música litúrgica és polifònica a l'estil palestrina, però aquesta tècnica entrava en conflicte amb el temperament líric i místic de Tinel, i va tenir molt més èxit en els seus dos concerts del Te Deum, l'oratori i els drames religiosos. Aquestes obres indiquen la seva total admiració per Bach, però l'orquestració, dominada per les cordes, és romàntica. Les peces i cançons per a piano de Tinel recorden a Schumann, Mendelssohn i Brahms. Publicà Le chant gregorien (Malines, 1890).

Treball

[modifica]
Òperes
Coral
  • Klokke Roeland, Op. 17, cantata
  • Kollebloemen, Op. 20, cantata, 1879, rev. 1889–90
  • Vlaamsche stemme, Op. 25, 4 masculí vv
  • Te Deum, Op. 26, 4vv org, 1883
  • Psalm vi, Op. 27, 4 masculí vv 1891
  • 4 Adventsliederen, Op. 35, SATB
  • Franciscus, Op. 36, oratori, 1890, llibret de Lodewijk de Koninck
  • Aurora, Op. 37, 4 masculí vv (1885)
  • Psalm xxix, Op. 39, 4 masculí vv
  • Missa in honorem BMV de Lourdes, Op. 41, 5 vv 1892
  • Cantique nuptial, Op. 45, S/T, org, pf/harp
  • Te Deum, Op. 46, 6vv, org, orch, 1905
  • Psalm cl, Op. 47, 4 masculí vv, 1907
Música de teclat
  • Four Nocturnes (veu i piano), Op.1
  • Three Fantasy Pieces, Op. 2
  • Scherzo in C minor, Op. 3
  • Two Pieces, Op.7
  • Piano Sonata in F minor, Op. 9
  • Au Printemps, Five Fantasy Pieces, Op. 14
  • Piano Sonata in G minor, Op. 15
  • Organ Sonata in G minor, Op. 29
  • Bunte Blätter, six pieces for piano, Op. 32[1]
Música orquestral, cançons
  • Principals editors: Breitkopf & Härtel, Schott (Brussel·les)
  • Kollebloemen (poema líric)
  • Drie ridders ('Tres cavallers', balada)
  • Música incidental a Polyeucte de Pierre Corneille (1878–1881)

Tinel també va escriure un tractat sobre la cançó senzilla.

Honors

[modifica]
  • 1900: Oficial de l'Orde de Leopold.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Catalogue des Œuvres d'Edgar Tinel (1854–1912)». MUSICA SACRA 32e année – Novembre – Décembre 1912 – Janvier 1913 MUSICA SACRA 32e année – Novembre – Décembre 1912 – Janvier 1913 – Numéros 4, 5 et 6. [Consulta: 6 octubre 2015].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Handelsblad (Het) 9 May 1900

Fonts

[modifica]
  • E. Closson: Sainte Godelieve de E. Tinel (Leipzig, 1879)
  • A. van der Elst: Edgar Tinel (Ghent, 1901)
  • P. Tinel: Edgar Tinel: Le recit de sa vie et I'eregese de son oeuvre de 1854 a 1886 (Brussels, 1923)
  • Le 'Franciscus' d'Edgar Tinel (Brussels, 1926)
  • Edgar Tinel (Brussels, 1946) J. Ryelandt: 'Notice sur Edgar Tinel', Annuaire de I'Academie royale de Belgique, cxvi (1950), 207
  • C. van den Borren: Geschiedenis van de muziek in de Nederlanden, ii (Antwerp, 1951), 239ff, 287ff, 335f, 367f
  • F. van der Mueren: 'Edgar Tinel', Musica sacra, 1xiii (1962), 113
  • J. Vyverman: 'Tinel, Edgar', BNB
  • Hugo Riemann, Musik-Lexikon, 9th ed., Max Hellers Verlag, Berlin, 1919.
  • S.A.M Bottenheim, Prisma Encyclopedie der Muziek, Het Spectrum, Utrecht, 1957.
  • Sylvia van Ameringen, Elseviers Encyclopedie van de muziek, Elsevier, Amsterdam, 1962.
  • Percy A. Scholes, John Owen Ward, The Oxford Companion to Music, 10th ed., Oxford University
  • Press, London, 1974.
  • New Groves Dictionary (1981), Volume 18
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edgar_Tinel&oldid=34142497»