Edifici Alhambra
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Epònim | Alhambra  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial | ||||
| Arquitecte | Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) | ||||
| Localització | Berlinès, 5 | ||||
| |||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 2205 | ||||
| Lloc web | alhambrabarcelona.com | ||||
,_vest%C3%ADbul.jpg)
L'edifici Alhambra està situat al carrer Berlinès, 5 al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona i està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]Va ser projectat el 1919 (tot i que la sol·lictud del permís d'obres és del 1920) per l'arquitecte Josep Maria Sagnier per a Rosario Pequeño, esposa del comerciant alemany de màquines d'escriure,[2] bicicletes[3] i aparells mèdics i d'electroteràpia[4] Otto Streitberger,[5][6] que hi va instal·lar el seu despatx.[7][8] Com a la seva torre d'estiueig de Caldes de Malavella (Villa Rosario), també d'estil neoàrab,[9] volia apaivagar la nostàlgia de la seva muller, originària de Cadis.[10][11]
Posteriorment, l'arquitecte Joan Ventura Polit es va encarregar de l'ampliació i remunta del xalet original de planta baixa i tres pisos.[6] Recentment ha estat restaurat per Albert Crispí.[8]
Descripció
[modifica]De planta baixa i sis pisos, està separat dels edificis veïns per dues andrones.[1] Les finestres i la tribuna del primer pis de la façana tenen llindes de motius arabescos. Al pati del vestíbul es reprodueix a escala el pati dels Lleons de l'Alhambra granadina, amb les seves fines columnes, els arcs àrabs de mig punt i el treball d'estuc de les parets. L'escala, de marbre blanc, conjuntament amb els estucs blancs de les parets, fan resaltar el sòcol de rajoles policromades amb dibuixos geomètrics nassarís.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Edifici Alhambra». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ El Diluvio (edición mañana), 12-07-1913, p. 26.
- ↑ El Diluvio (edición mañana), 03-07-1913, p. 27.
- ↑ Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, 11-1923, p. 36.
- ↑ «Carlos Torralva en representació de Rosario Pequeño de Streitberger. Berlín sense número (actual Berlinès 5, conegut com a edifici Alhambra). Construir una casa y tanca definitiva en un solar». Q127 Foment 279/1920. AMCB, 28-02-1920.
- ↑ 6,0 6,1 «Historia». Edificio Alhambra Barcelona.
- ↑ «Acción al portador de Comercial Otto Streitberger, S.A.». Repositorio Institucional. Banco de España.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 de Oleza i Roncal, 2023.
- ↑ El Diluvio, 26-01-1930, p. 54.
- ↑ «Vil·la Rosàrio». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Dr. Otto Streitberger». Edificio Alhambra Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 47. ISBN 978-84-09-55644-1.
Enllaços externs
[modifica]
- Edifici Alhambra - Lloc web oficial
- «Edifici Alhambra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.