Edifici Alhambra
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Alhambra  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Arquitecte | Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) | |||
| Localització | Berlinès, 5 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2205 | |||
| Lloc web | alhambrabarcelona.com | |||
,_vest%C3%ADbul.jpg)
L'edifici Alhambra està situat al carrer Berlinès, 5 al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona i està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]Va ser projectat el 1919 (tot i que la sol·lictud del permís d'obres és del 1920) per l'arquitecte Josep Maria Sagnier per a Rosario Pequeño, esposa del comerciant alemany de màquines d'escriure,[2] bicicletes[3] i aparells mèdics i d'electroteràpia[4] Otto Streitberger,[5][6] que hi va instal·lar el seu despatx.[7][8] Com a la seva torre d'estiueig de Caldes de Malavella (Villa Rosario), també d'estil neoàrab,[9] volia apaivagar la nostàlgia de la seva muller, originària de Cadis.[10][11]
Posteriorment, l'arquitecte Joan Ventura Polit es va encarregar de l'ampliació i remunta del xalet original de planta baixa i tres pisos.[6] Recentment ha estat restaurat per Albert Crispí.[8]
Descripció
[modifica]De planta baixa i sis pisos, està separat dels edificis veïns per dues andrones.[1] Al pati del vestíbul es reprodueix a escala el pati dels Lleons de l'Alhambra granadina, amb les seves fines columnes, els arcs àrabs de mig punt i el treball d'estuc de les parets. L'escala, de marbre blanc, conjuntament amb els estucs blancs de les parets, fan resaltar el sòcol de rajoles policromes amb dibuixos geomètrics nassarís. Les finestres de la façana al carrer i la tribuna del primer pis tenen llindes de motius arabescos.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Edifici Alhambra». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ El Diluvio (edición mañana), 12-07-1913, p. 26.
- ↑ El Diluvio (edición mañana), 03-07-1913, p. 27.
- ↑ Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, 11-1923, p. 36.
- ↑ «Carlos Torralva en representació de Rosario Pequeño de Streitberger. Berlín sense número (actual Berlinès 5, conegut com a edifici Alhambra). Construir una casa y tanca definitiva en un solar». Q127 Foment 279/1920. AMCB, 28-02-1920.
- ↑ 6,0 6,1 «Historia». Edificio Alhambra Barcelona.
- ↑ «Acción al portador de Comercial Otto Streitberger, S.A.». Repositorio Institucional. Banco de España.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 de Oleza i Roncal, 2023.
- ↑ El Diluvio, 26-01-1930, p. 54.
- ↑ «Vil·la Rosàrio». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Dr. Otto Streitberger». Edificio Alhambra Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 47. ISBN 978-84-09-55644-1.
Enllaços externs
[modifica]
- Edifici Alhambra - Lloc web oficial
- «Edifici Alhambra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.