Edifici Banc de Sabadell
Edifici Banc de Sabadell | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici d'oficines i gratacel | |||
Arquitecte | Francesc Mitjans i Miró Santiago Balcells i Gorina | |||
Construcció | 1969 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura moderna | |||
Material | formigó, acer i vidre | |||
Mesura | 83 () m | |||
Pisos per sobre el terra | 23 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
Localització | Balmes, 168-170 i París, 210 bis | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 46064 | |||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Tipus | bé amb elements d'interès | |||
Id. Barcelona | 1390 | |||
Activitat | ||||
Propietat de | Banc Sabadell | |||
L'edifici Banc de Sabadell, abans Banc Atlàntic, és un gratacel situat a la confluència de l'Avinguda Diagonal i els carrers de Balmes i París de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]Va ser construït entre els anys 1965 i 1968 pels arquitectes Francesc Mitjans i Miró i Santiago Balcells i Gorina com a seu del Banc Atlàntic.[2] Aquest entitat fou adquirida el 2004 pel Banc de Sabadell, i el 2014 es va substituir el rètol del darrer pis de «Banco Atlántico» a l'actual de «BancSabadell».
Descripció
[modifica]El seu disseny està inspirat en la Torre Pirelli de Milà, obra de l'arquitecte Gio Ponti i de l'enginyer d'estructures Pier Luigi Nervi.[1][3]
Amb 23 plantes i 83 m d'alçada,[4] la seva planta és de forma lenticular i s'adapta perfectament a la geometria del xamfrà, separant-se dels edificis veïns per a ressaltar-ne l'esveltesa.[1][3] Els vèrtexs laterals estan resolts amb paraments opacs, que amaguen els nuclis de comunicació vertical i de servei, i encaixonen una façana resolta amb un mur cortina subdividit en tres trams verticals.[1][3] El resultat són plantes molt diàfanes, dividides en dos grans espais separats per un passadís de comunicació.[1][3] A la coberta hi ha un tanc d'aigua per a cas d'incendi.[3]
Galeria
[modifica]-
Vista aèria
-
Sala de reunions
-
Escala de cargol
-
Oficina per als clients
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Banco Atlántico». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Banco Atlántico». docomomoiberico.com.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «BANCO ATLÁNTICO (TORRE BANC SABADELL)». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Casamartina, Josep «Las estrellas de la Diagonal». El País, 10-05-2010.
Bibliografia
[modifica]- Roca Calaf, Jofre. Els edificis Mediterrani i Atlàntic, incursions modernes a l'Eixample Cerdà. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori. Universitat Politècnica de Catalunya. Instituto del Conourbano. Universidad Nacional General Sarmiento. Instituto de Arte Americano. Universidad de Buenos Aires, 2013.
Enllaços externs
[modifica]- «Edifici Sabadell». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Banco Atlántico». docomomoiberico.com.