Edifici Catalana de Gas i Electricitat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Part de | Passatge del Patriarca | |||
| Arquitecte | Josep Domènech i Estapà | |||
| Cronologia | ||||
| 1893 – 1895 | construcció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Av. Portal de l'Àngel, 20-22, Montsió, 3 i Ptge. Patriarca, 3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 38482 | |||
| Id. Barcelona | 835 | |||
L'Edifici Catalana de Gas i Electricitat, situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona, està catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Fou la seu de Catalana de Gas, després Gas Natural, fins al seu trasllat al costat de la Ronda Litoral (vegeu Edifici Gas Natural). Actualment l'ocupa una botiga de roba.
Història
[modifica]El 1891, la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas va decidir la construcció d'una seu corporativa representativa, i amb aquest propòsit, el 1892 va adquirir una part dels terrenys del monestir de Santa Maria de Montsió als germans Martí i Puig (vegeu Passatge del Patriarca) per 560.014 pessetes, a raó de 17,25 pessetes el pam quadrat.[2][3]
El 1893 va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà,[4] i fou construït entre aquest any i el 1895,[5] costant 225.431 pessetes.[3]
Descripció
[modifica]Tot i les seves dimensions relativament reduïdes, Josep Domènech i Estapà hi va recórrer a la seva habitual tendència monumentalista, patent sobretot a la façana principal, on apareixen tots els trets que configuren el seu particular eclecticisme, que el manté apartat però paral·lel, a les obres més explícitament modernistes de l'època, amb les quals comparteix l'acusat disseny dels detalls, i algunes fonts, com podria ser el secessionisme vienès. S'hi retroben les característiques obertures escarseres emmarcades, els arcs de mig punt peraltats, els frontons rebaixats, la galeria de columnetes i l'ornamentació vegetal geometritzada (Cirici parla de maquinisme), elements presents en altres obres de Domènech. Els interiors han estat completament refets, exceptuant el vestíbul amb escalinata (fins i tot l'escala principal d'accés a les plantes és producte d'una intervenció duta a terme durant els anys 1930).[5]
Romanen vistos, així mateix, alguns elements estructurals, com és el cas de columnes de fosa a la planta baixa i principal. Aquests elements, juntament amb la façana del carrer de Montsió, constitueixen el més significatiu de l'edifici primitiu (que correspon únicament al número 22, malgrat la posterior agregació del número 20).[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Catalana de Gas i Electricitat (ara Gas Natural)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Nicolau, manual 1.394/100, f. 3005-3011v, 1-7-1892.
- ↑ 3,0 3,1 Sabort, Sergi «El Portal de l'Àngel, la reconstrucción de mil años de historia». The New Barcelona Post, 28-10-2020.
- ↑ «José Mansana administrador de Societat Catalana per enllumenat per gas. Plaça Santa Anna (ara Portal de l'Àngel 20-22, Montesió 3 i passatge Patriarca 3). Construir un edifici en un solar amb façana a aquesta plaça. (Coneguda com a antiga seu de Gas Natural)». Q127 Foment 712 T/1892. AMCB, 06-02-1893.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Catalana de Gas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Edifici de Catalana de Gas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Edifici Catalana de Gas». UPCommons.