Vés al contingut

Edifici de Vidre

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Edifici de Vidre
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicDarreres tendències
Altitud21 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCalafell (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. de la Generalitat, 1-3 - c. Villarroel - pl. de les Eres - av. de la Sínia Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 11′ 50″ N, 1° 34′ 19″ E / 41.19732°N,1.57181°E / 41.19732; 1.57181
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC41632 Modifica el valor a Wikidata

L'Edifici de Vidre és una obra de Calafell (Baix Penedès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un edifici aïllat de forma paral·lelepípede, fet amb una estructura mixta: la vertical és metàl·lica i l'horitzontal és de formigó armat. La Roberta és del tipus invertida, plana i no transitable. Consta de dues plantes. Els tancaments de les façanes longitudinals són transparents de vidre subjectat a una estructura metàl·lica i, el de les façanes laterals, són opaques i estan folrades amb plaques metàl·liques. A la façana que dona al carrer hi ha un mur, amb xamfrà d'acer oxidat (tipus "corten"), revestit amb peces rectangulars de pedra natural d'origen local. Dues de les façanes donen a un jardí que forma part de la mateixa finca.[1]

La distribució interior consisteix en un passadís, situat al costat de l'edifici que dona a l'avinguda de la Sínia, mitjançant el qual s'accedeix a diverses estances.[1]

L'estructura vertical és metàl·lica i els sostres de formigó armat. Els paraments exteriors són de vidre i els revestiments de pedra aplacada.[1]

Se situa dins el mateix terreny i parcel·la de Cal Bolavà, albergant els dos equipaments municipals i/o serveis administratius.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Edifici de Vidre». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 6 febrer 2019].