Edifici de l'Institut Català de la Salut
Edifici de l'Institut Català de la Salut | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici administratiu | |||
Arquitecte | Lluís Bonet i Garí | |||
Construcció | 1946 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | noucentisme Escola de Chicago | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
Localització | Gran Via Corts Catalanes, 587-591 i Balmes, 20-22 | |||
| ||||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Tipus | bé amb elements d'interès | |||
Id. Barcelona | 1456 | |||
Activitat | ||||
Ocupant | Institut Català de la Salut | |||
L'Edifici de l'Institut Català de la Salut, abans de l'Institut Nacional de Previsió, és una construcció situada a la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de Balmes de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]En aquest indret hi havia tres edificis, destruïts pel bombardeig de març del 1938:[2][3]
- Casa Bonet a la Gran Via, 587 (antic 239), projectada el 1899 per l'arquitecte municipal Pere Falqués (tot i que els plànols foren signats pel també arquitecte Antoni Costa i Guardiola) per al doctor Joaquim Bonet i Amigó (1852-1913).[4][5][6][7]
- Casa Batlló a la Gran Via, 589 (antic 241), projectada el 1901 pels arquitectes Josep Artigas i Ramoneda i Vicenç Artigas i Albertí (pare i fill) per als germans Romà i Domènec Batlló i Sunyol (vegeu nissaga Batlló).[8][9][10]
- Casa Vídua de Baixeras a la Gran Via, 591 (antic 243), projectada el 1894 per l'arquitecte August Font i Carreras per a Carme Felip, vídua de Manuel Baixeras.[11][12] La galeria fou decorada el 1902 per l'ebenista Joan Busquets i Jané.[13]
El 1946, l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (que tenia la confiança de Pedro Muguruza, cap del Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones), hi va projectar la delegació provincial de l'Institut Nacional de Previsió.[1][14] Actualment, és la seu de l'Institut Català de la Salut.[14]
Descripció
[modifica]Com d'altres edificis d'oficines de l'època, segueix les petjades de l'Escola de Chicago.[14] La planta baixa (amb semisoterrani) té obertures d'arc de mig punt, entre les quals hi ha els tres portals del xamfrà, flanquejats per sengles escultures de Miquel Oslé, Sembrador i Maternitat. Al vestíbul hi ha dos relleus dels germans Oslé, dedicats a l'agricultura i a la pesca.[14]
A sobre hi ha quatre pisos i golfes; les obertures del principal estan decorades amb llindes i frontons i tenen ampits de balustres, igual que la cornisa del coronament.[14] Al xamfrà hi ha un àtic amb obertures d'arc de mig punt, a sobre del qual hi ha un cos poligonal amb obertures decorades amb frontons, entre les quals hi ha pilastres jòniques que sostenen un entaulament.[1][14]
Galeria
[modifica]-
Sembrador
-
Maternitat
-
Relleu de l'agricultura
-
Relleu de la pesca
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT (ABANS INSTITUTO NACIONAL DE PREVISIÓN)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Desmuntant la falòrnia sobre la massacre a Barcelona del 18 de març de 1938». historiavibrant.cat. Jesús Llòria, 22-03-2019.
- ↑ «EDIFICIS BOMBARDEJATS. Gran Via - Balmes. 17 març 1938». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 08-05-2011.
- ↑ «Joaquín Bonet. Cortes 229 (actual Gran Via de les Corts Catalanes 587-591) xamfrà Balmes 40 (actual 20-22). Enderrocar una casa i en el solar resultant, construir una altra de soterranis, baixos i cinc pisos». Q127 Eixample 6599/1897. AMCB, 23-05-1899.
- ↑ «Casa Joaquim Bonet Amigó». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- ↑ «CASA BONET. Gran Via - Balmes. (1901-1938)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 07-03-2014.
- ↑ Molet i Petit, 2013, p. 94-95.
- ↑ «Roman i Domingo Batlló. Gran Via de les Corts Catalanes 589. Construir una casa». Q127 Eixample 8167/4181. AMCB, 30-03-1901.
- ↑ «Casa Román Batlló Sunyol Domingo Batlló Sunyol». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- ↑ «CASA BATLLÓ. Gran Via Corts Catalanes 589 (1904-1938)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 06-08-2014.
- ↑ «Augusto Font en representació de Carmen Felip viuda de Baixeras. Cortes (actual Gran Via de les Corts Catalanes 587-591). Construir una casa de baixos i quatre pisos en un solar». Q127 Eixample 5503/1894. AMCB, 11-07-1894.
- ↑ «CASA DE LA VÍDUA BAIXERAS. Gran Via 591. (1897-1938)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 28-03-2014.
- ↑ «Casa Carme Felip vda Manuel Baixeras Galería». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 «Antic Instituto Nacional de Previsión». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- Molet i Petit, Joan «Un arquitecto que no firmaba sus proyectos. Pere Falqués y sus firmones». Matèria: revista d’art, 8, 2014, pàg. 85-107.
Enllaços externs
[modifica]- «Antic Instituto Nacional de Previsión». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.