Edipòdia
Tipus | poema èpic |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Cinetó de Lacedemònia |
Llengua | grec antic |
Dades i xifres | |
Gènere | poema èpic |
L'Edipòdia (en grec antic Οἰδιπόδεια) és un poema perdut del Cicle tebà que formava part del Cicle èpic (Επικὸς Κύκλος). El poema tenia uns 6.600 versos, i els antics consideraven que l'autor era Cinetó (Κιναίθων), un poeta poc conegut que probablement vivia a Esparta. Eusebi de Cesarea diu que va florir cap a l'any 764 aC o 763 aC. De l'obra en queden tres fragments curts i un testimoni.[1]
L'obra explicava la història de l'Esfinx i Èdip i presentava una visió alternativa del mite. Segons Pausanias, Cinetó afirmava que el matrimoni entre Èdip i la seva pròpia mare, Jocasta no va tenir fills, i que els fills d'Èdip havien nascut de la seva esposa Eurigania (Εὐρυγανεία), filla de Meneceu. Això és tot el que se sap d'aquests personatges.[2]
Plutarc, a Sobre els oracles de la Pítia, fa una referència a l'estil de Cinetó, quan diu que afegia "pompa i drames innecessaris als oracles".[3]
Referències
[modifica]- ↑ Eusebi de Cesarea. Crònica, "Olimpíada" 4.1
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia IX, 5,10
- ↑ Plutarc. Sobre els oracles de la Pítia 407b