Vés al contingut

Edith M. Flanigen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEdith M. Flanigen
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Buffalo (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat de Syracuse - química (–1952)
D'Youville University (en) Tradueix - Graduat en Ciències Modifica el valor a Wikidata
Es coneix persíntesi de maragdes i zeolites i més tard pels tamisos moleculars
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímica
OcupadorD'Youville University (en) Tradueix
Honeywell UOP (en) Tradueix
Union Carbide Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enQuímica inorgànica Modifica el valor a Wikidata
Premis

Edith Marie Flanigen (Buffalo, Nova York, 28 de gener de 1929) és una química americana reconeguda per la seva feina sobre la síntesi de maragdes i zeolites i més tard pels tamisos moleculars a Union Carbide.[1][2][3]

Infànica i educació

[modifica]

Edith Marie Flanigen i les seves dues germanes, Joan i Jane, es van iniciar en la química per la seva professora de l'escola secundària, la germana Mary. Les tres van anar a estudiar química a De Youville College sota la guia de Dorothea Fitzgerald, que va ser responsable de tots els seus cursos de química.[4] Edith Flanigen es graduà com a la millor estudiant.[5]

Joan i Edith estudiaren un mestratge en química a la Universitat de Syracuse. Flanigen rebé un mestratge en química-física inorgànica el 1952.[5]

Carrera

[modifica]

El 1952, Edith Flanigen es va unir a la companyia Union Carbide.[6] El seu treball en un primer moment va ser la identificació, purificació i extracció de diferents polímers de silicona. El 1956 es va traslladar al grup que estudiava tamisos moleculars.[5] El 1973 va ser la primera dona a Union Carbide a ser nomenada Investigadora associada, i el 1986, Investigadora Superior. Es va traslladar a UOP (una aliança d'empreses entre Union Carbide i Allied Signal) el 1988, on va ser nomenada Investigadora Principal. Edith Flanigen va ser ascendida a socia de UOP el 1991. i se'n va retirar el 1994.[6]

Després de la seua carrera a l'UOP, i almenys fins a l'any 2004, Edith Flanigen estigué profesionalment activa, incloent els treballs com a consultora de UOP.[7] Al llarg dels 42 anys de carrera com a associada a Union Carbide, Edith Flanigen inventà més de 200 diferents substàncies sintètiques, fou autora o coautora de més de 36 publicacions, i registrà almenys 109 patents.[8]

Química

[modifica]

El 1956 va començar a treballar en tamisos moleculars.[5] Els tamisos moleculars són compostos cristal·lins amb porus de mida molecular que poden filtrar o separar les substàncies molt complexes. Edith Flanigen va fer contribucions substancials al desenvolupament de productes de zeolita I (Faujasita), un tamís molecular específic per refinar petroli de manera eficient. Posteriorment la zeolita I va ser superada per la zeolita X. Quan es refina "petroli cru", cal separar-lo en diferents parts, o fraccions. La gasolina és una de les moltes fraccions que provenen de la refinació del petroli. Les zeolites de Flanigan s'utilitzen com a catalitzadors, una substància que millora les reaccions químiques. La zeolita I és un catalitzador que augmenta la quantitat de fracció de gasolina a partir del petroli, de manera que la refinació de petroli és més segura i productiva.[9]

A més del seu treball en tamisos moleculars, Flanigen també va co-inventar una maragda sintètica,[10] que Union Carbide va produir i vendre durant molts anys.[11]

Premis i reconeixements

[modifica]

Flanigen ha estat guardonada amb molts premis i distincions. Va ser, per exemple, la primera dona a rebre la Medalla Perkin el 1992. També va ser inclosa en el Saló de la Fama d'Inventors Nacionals el 2004.[2]

El 2014 el Centre d'Investigació Cooperativa en la Universitat Humboldt de Berlín va crear el Premi Edith Flanigen, que s'atorga anualment a una científica destacada en la primera etapa de la seva carrera. El primer premi va ser concedit el 2014 a Natacha Krins per la seva feinaal Laboratoire de la Chimie Condensée de la Universitat de París.[12][13]

El 20 de novembre de 2014, el president Barack Obama va guardonar Edith Flanigen amb la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació per les seves contribucions a la ciència.[14]

Premis

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Carey, Charles W.. American Inventors, Entrepreneurs, and Business Visionaries.. Nova York: Infobase Pub., 2002. ISBN 0816068836 [Consulta: 4 febrer 2015]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Edith Flanigen». Arxivat de l'original el 29 de novembre 2014. [Consulta: 4 febrer 2015].
  3. Carey, Charles W. American Inventors, Entrepreneurs, and Business Visionaries (en anglès). Infobase Publishing, 2014-05-14, pàg. 125. ISBN 978-0-8160-6883-8. 
  4. Orna, Mary (2009). ""Women Chemists in the National Inventors' Hall of Fame: Their remarkable lives and their award-winning research"". Pàg.53 Bulletin of the History of Chemistry 34 . (en anglés) [1] Arxivat 2018-05-13 a Wayback Machine. Consultat el 26 de març de 2016
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Engineering.com. "Edith Flanigen". Recuperado 5 Gener 2014. (en anglès) [2] Arxivat 2014-01-06 a Wayback Machine.Consutat 26 de març de 2016
  6. 6,0 6,1 Moriarty, Barbara. "Dr. Edith Marie Flanigen". The American Chemical Society, Chicago Section, Women Chemists Committee. Consultat 5 January 2014.
  7. 7,0 7,1 Lemelson-MIT (2004). "Edith Flanigen: 2004 Lemelson-MIT Lifetime Achievement Award Winner". MIT School of Engineering.
  8. Miller, Susan. «Syracuse University to present honorary degrees to nine individuals of exceptional achievement at Commencement May 11». SU News, 1 maig 2008 [Consulta: 5 gener 2014].
  9. NIHF. «Inventor Profile: Edith Flanigen». National Inventors Hall of Fame. [Consulta: 14 novembre 2014].
  10. Flanigen, Edith M.; Richard M. Barrer & Patrick J. Denny, "Molecular sieve adsorbents", publicat 22 de març de 1961, emitido Feb. 28, 1967 US 3306922[3][Enllaç no actiu]
  11. InventorOfTheWeek. «Inventor of the Week: Edith Flanigen». MIT School of Engineering. [Consulta: 10 gener 2014].
  12. The Edith Flanigen Award 2014. [4][Enllaç no actiu].Humbold University of Berlin. Consultat el 17 de gener de 2015.01.17
  13. «Bestowal of the Edith Flanigen Award 2014». Universitat Humboldt de Berlín. [Consulta: 3 desembre 2020].
  14. 14,0 14,1 President Obama Presents the National Medals of Science & National Medals of Technology and Innovation. [5].The White House.20 Novembre 2014. Consultat gener de 2015
  15. Chemical Pioneer Award.American Institute of Chemists.[ http://www.theaic.org/award_winners/chem_pioneer.html#cpa60s]Consultat 30 Novembre 2015

Referències

[modifica]