Edma Morisot
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Marie Edma Caroline Morisot 13 desembre 1839 Valenciennes (França) |
Mort | 2 maig 1921 (81 anys) 16è districte de París (França) |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 31 48° 51′ 31″ N, 2° 23′ 42″ E / 48.8587231°N,2.3949611°E Grave of Morisot (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | París (1864–1868) |
Ocupació | pintora |
Moviment | Impressionisme |
Família | |
Cònjuge | Adolphe Pontillon |
Fills | Jeanne Pontillon, Blanche Pontillon |
Pares | Edmé Tiburce Morisot i Marie Joséphine Cornélie Thomas |
Germans | Berthe Morisot Yves Elisabeth Morisot |
Marie Edma Caroline Morisot, nascuda el 13 de desembre de 1839 a Valenciennes i morta el 2 de maig de 1921 a París, és una pintora francesa, pionera del moviment impressionista. La seva obra, eclipsada per la dels seus companys masculins, ha estat redescoberta a partir dels anys 2000. Era la germana gran de Berthe Morisot.[1][2]
Biografia
[modifica]Edma Morisot, com les seves dues germanes Yves i Berthe, va rebre una educació burgesa, que incloïa lliçons de piano i dibuix. La seva mare va animar els seus primers passos en el dibuix fent-li rebre classes del pintor clàssic Geoffroy-Alphonse Chocarne.[3]
Edma i Berthe volien una millor formació i van continuar el seu aprenentatge amb Joseph Guichard, alumne d'Ingres.[4][5] Guichard tingué el mèrit de detectar dons excepcionals en Edma i Berthe Morisot.[4] Les animà a copiar obres mestres al museu del Louvre, on anaren totes dues germanes amb la seva mare. Allà van conèixer Fantin-Latour, que les va presentar a molts altres artistes, com ara Edouard Manet.[4][6] Edma i Berthe Morisot van expressar a Guichard el seu desig de treballar a l'aire lliure, a plein air, i ell les va adreçar al seu amic Jean-Baptiste Camille Corot. El 1861 van treballar a Ville d'Avray amb Corot i van crear paisatges a l'aire lliure a l'estil del mestre. Corot considerà molt dotades les seves dues alumnes però mostrava una certa preferència pel treball de l'Edma.[6][7] Les va presentar el 1863 al seu alumne, el paisatgista Achille Oudinot, a qui considerava més apte que ell per completar la seva formació. Aquests anys d'aprenentatge van ser per a Edma i Berthe Morisot un període de gran complicitat i creativitat.[4][6]
Edma Morisot va pintar molts paisatges, però el 1863 també es va dedicar als retrats. Va pintar un retrat notable de la seva germana Berthe, a qui representa concentrada davant del seu cavallet (col·lecció privada).[8] Totes dues germanes Morisot van ser admeses al Saló de 1864. Aquest va ser un primer reconeixement per a aquestes dues artistes encara que els seus quadres van ser poc destacats per la crítica.[5][6] Totes dues van participar als Salons de 1865, 1866, 1867 i 1868 1865, 1866, 1867 i 1868.[4]
Edma Morisot es va casar el 1869 amb un oficial naval, Adolphe Pontillon (1832-1894), que esdevindria capità de mar i comandant de la Legió d'Honor. Morisot deixà París per anar a Lorient, a la costa atlàntica, i després sacrificà la seva carrera artística per la seva vida familiar. Mantingué correspondència amb Berthe, i sempre estigué informada de la feina i la carrera de la seva germana. També parlaven dels amics comuns, pintors i escriptors. Aquests escrits són rics en ensenyament sobre la vida i la creació de Berthe Morisot. En aquesta correspondència amb Berthe, Edma expressa de vegades la nostàlgia de la seva associació artística i de tot el que van compartir durant deu anys.[5]
Va morir el 2 de maig de 1921 a París i va ser enterrada al cementiri del Père-Lachaise (31ª divisió).
Obres
[modifica]Les obres d'Edma Morisot es conserven principalment en col·leccions privades, en particular el retrat que va fer de la seva germana Berthe Morisot el 1865.[8]
Durant el seu període de creació, Edma Morisot va pintar paisatges i retrats. Els paisatges estan marcats per la influència de Corot però són «ja impactats amb la marca impressionista».[9]
- Retrat de Berthe Morisot, vers 1865, oli sobre tela, 100 × 71, Col·lecció particular[10]
- Paisatge primaveral amb camperola en un estany, oli sobre tela, Col·lecció particular[10]
Edma Morisot, model de Berthe Morisot
[modifica]Edma Morisot està molt present en els quadres de Berthe Morisot, sobretot a l'inici de la seva carrera. Berthe Morisot va continuar pintant-la els primers anys després del seu matrimoni: ja no ho és «Edma» al títol de les taules, sinó «Mme. Pontillon».
- La lectura, 1873, Museu d'Art de Cleveland.
- Retrat de Mme. Pontillon, 1869, Washington, National Gallery of Art.
- Retrat de Mme. Pontillon nascuda Edma Morisot, germana de l'artista,[11] 1871, París, Museu d'Orsay.
- El bressol, 1872, Museu d'Orsay: el quadre representa Edma Morisot prop del bressol de la seva filla Blanche.
- Caça de papallones, 1874, Museu d'Orsay: els personatges són Edma Morisot i les seves filles Jeanne i Blanche.
-
Retrat de Mme.Pontillon (1869), Washington, National Gallery of Art.
-
La mare i la germana de l'artista (entre 1869 i 1870), Washington, National Gallery of Art.
-
Retrat de Mme. Edma Pontillon (1871), París, Museu d'Orsay.
-
El bressol (1872), París, Museu d'Orsay.
-
Dona i nena al balcó (1872), Nova York, Fundació Ittleson.
-
La lectura (1873)
Referències
[modifica]- ↑ «Into the Frame: Six Intriguing Facts About Berthe Morisot» (en anglès). The Arts Society, 20-06-2019. [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ «Edma Morisot» (en anglès). The Ark of Grace. [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ «Berthe Morisot». Universalis encyclopédie..
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Théodore Duret. Histoire des peintres impressionnistes (en francès). Floury, 1922.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Monique Agoulvent. Berthe Morisot (en francès). Albert Morancé, 1933..
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Dominique Bona. Berthe Morisot (en francès). Grasset, 2000, p. 347. ISBN 978-2-246-53711-3.
- ↑ Sophie Chauveau. Manet (en francès). Télémaque, 2014, p. Pages 181 à 183. ISBN 978-2-7533-0238-9..
- ↑ 8,0 8,1 «Women in the act of painting Edma and Berthe».
- ↑ Paty, Sylvie. Berthe Morisot, 1841-1895: Lille, Palais des beaux-arts, 10 març-9 juny 2002, Martigny, Fondation Pierre Gianadda, 20 juny-19 novembre 2002 (en francès). Paris: Martigny, Suisse: Réunion des musées nationaux; Fondation Pierre Gianadda, 2002. ISBN 978-2-7118-4303-9.
- ↑ 10,0 10,1 Sylvie Paty. Berthe Morisot 1841-1895. Réunion des Musées Nationaux, 2002, p. 487. ISBN 2-7118-4303-3.
- ↑ «Berthe Morisot: Toutes les oeuvres» (en francès). Artliste. [Consulta: 18 novembre 2024].