Eduard Khil

Eduard Khil

Nom original	(ru) Эдуард Анатольевич Хиль
Biografia
Naixement	4 setembre 1934 Smolensk (Rússia)
Mort	4 juny 2012 (77 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Cementiri de Smolensk
Religió	Església ortodoxa
Formació	Conservatori de Sant Petersburg (–1960)
Activitat
Ocupació	cantant
Activitat	1955 -
Ocupador	Petersburg-concert (en)
Gènere	Pop i estrada
Veu	Baríton i tenor
Instrument	Veu
Premis
(26 novembre 2011)  Premi Gramòfon d'or (13 juny 2010)  premi Llop estepari (4 setembre 2009)  Orde per Serveis a la Pàtria de quart grau (1981)  Orde de l'Amistat dels Pobles (1976)  Premi Lenin Komsomol (1974)  Artista del Poble de l'RSFSR (1971)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1968)  Artista d'Honor de l'RSFSR
Lloc web	edhill.narod.ru

Eduard Anatólievitx Khil (rus: Эдуард Анатольевич Хиль) (Smolensk, 4 de setembre de 1934 - Sant Petersburg 4 de juny de 2012) fou un baríton rus. Va ser nomenat Artista del Poble de l'URSS el 1974.

Després de la seua retirada com a cantant, Khil va passar a l'anonimat. Tanmateix, l'any 2010 va tornar a la fama (aquesta vegada internacionalment) quan es va convertir en protagonista del fenomen d'internet "Trololó" a YouTube, on es mostra un vídeo seu de 1976 en el que interpreta una versió vocal de la cançó, "Estic molt content, per fi torne a casa" (Я очень рад, ведь я, наконец, возвращаюсь домой).

Biografia

Eduard Khil va néixer el 4 de setembre de 1934 en Smolensk. Es va graduar al Conservatori de Leningrad, on va estudiar sota la direcció de Ievgueni Olkhovkski i Zoia Lodi. Va començar cantant com a solista.

Va ser el primer artista a cantar cançons com "Llenyataires" (Лесорубы) i "Pedra lunar" (Лунный камень) d'Arkadi Ostrovski, i "Cançó sobre un amic" (Песня о друге), "Ciutats blaves" (Голубые города), "I la gent va al mar" (А люди уходят в море) d'Andrei Petrov.

Altres cançons populars interpretades per Khil són "Des d'on comença la Pàtria?" (С чего начинается Родина?), "Hivern" (Зима), "Saba de bedoll" (Берёзовый сок), "Ament d'Alnus" (Серёжка ольховая) o "Només necessitem la victòria" (Нам нужна одна победа), entre d'altres.

Entre 1977 i 1979, Khil va ser professor en l'Acadèmia d'Art Teatral de Sant Petersburg. A començaments de la dècada de 1990, va treballar a París al cafè Rasputin. Des de 1997, Khil va treballar al costat del seu fill en un projecte anomenat Prepinaki.

Khil vivia a la Casa Tolstoi (Толстовский дом) a Sant Petersburg.

Cognom

El seu cognom, Хиль (Khil), és un cognom molt rar en rus. El seu origen es deu, probablement, que algun avantpassat seu devia ser d'origen espanyol i el seu cognom era Gil, que es pronuncia de la mateixa manera. El mateix Eduard va considerar aquesta possibilitat en alguna entrevista. El seu cognom és molt poc freqüent a Rússia.

Fenomen d'Internet

En 2009, un vídeo de 1976 de Khil cantant una peça anomenada "Estic molt content, per fi torne a casa" (Я очень рад, ведь я, наконец, возвращаюсь домой) va ser pujada a Youtube, i ràpidament es va convertir en un Fenomen d'internet conegut com a "Trololololololololololo" (o "Trololó"). Va aparèixer en alguns llocs el 21 de febrer de 2010, i es va popularitzar el 3 de març en The Colbert Report. La cançó va ser escrita per Arkadi Ostrovski, i també va ser interpretada per Valeri Obodzinski i per Muslim Magomaiev en Little Blue Light.

Premis

• Festival Internacional de la Cançó de Sopot, segon lloc (1965).
• Artista meritori de l'URSS (1968).
• Orde de la Bandera Roja del Treball (1971).
• Pintor del Poble de l'URSS (1974).
• Orde de l'Amistat dels Pobles (1981).
• Orde del Mèrit de la Pàtria, quarta classe (2009).
• Premi Utiosov.

Filmografia

• Txeriomushki (Черёмушки) (1965).
• Eduard khil (documental, dirigit per Marina Goldovskaia) (1974).
• Golubie goroda (Голубые города, "Ciutats blaves"; concert, música per Andrei Petrov) (1985).
• Iatinsotests (2004).

Enllaços externs

• Lloc web oficial (rus).
• (peoples.ru) (rus)
• Entrevista amb Khil (rus)
• Lloc del vídeo viral Trololó (anglès)