Eduard Berraondo i Cavallé
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 juliol 1956  (68 anys)Barcelona | ||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Periodista | ||
| Família | |||
| Pares | Eduardo Berraondo Viñas i Roser Cavallé Estupiñà | ||
| Germans | Xavi Berraondo i Cavallé | ||
| |||
Eduard Berraondo i Cavallé (Barcelona, 2 de juliol del 1956) és un periodista català.[1]
Biografia
[modifica]Eduard Berraondo va estudiar ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu primer treball com a professional va ser el 1976, en el periòdic esportiu 424, com a redactor de boxa. Aquest mateix any va iniciar la seva carrera televisiva al programa de Televisió Espanyola Polideportivo, presentat per Josep Fèlix Pons, i posteriorment va passar a formar part de l'equip de Sobre el terreno, presentat per Juan José Castillo.
El 1978 va entrar en el diari Sport com a cap de secció. El 1983 va ser nomenat cap d'esports de Catalunya Ràdio, on va romandre fins que va iniciar la seva marxa com a periodista esportiu a TV3,[2] com a director d'esports dels informatius, presentador d'esports en l'informatiu TN vespre, i com a conductor i director de diferents programes com a Gol a Gol, Tot l'esport, Temps de neu i retransmissions de tennis, futbol americà, gimnàstica o waterpolo.[3]
Com a periodista esportiu ha estat present en esdeveniments com els Jocs Olímpics, la Super Bowl, i tornejos de tennis com el Barcelona Open, el de Roland Garros, el de Wimbledon o la Copa Davis.
El 1991 va deixar temporalment la televisió per incorporar-se com a vicepresident en l'agència de comunicació Gene & Asociados, on va desenvolupar el projecte Barcelona Dragons i va realitzar la funció de cap de premsa del torneig Godó.
El 1993 va tornar a TV3 fins que, el 1998, es va incorporar en TVE per dirigir i presentar els programes Estadio 2[4] i Gol Nord.[3] El 2000, es va incorporar com a director de La Tarda de COPE, fins a 2003, any en què va continuar amb el gènere magazine dirigint Les Tardes d'Onda Cero a Catalunya. El 2004 va treballar a Canal 50, i va ser responsable posterior del projecte Canal Català fins a 2008. El gener de 2008, va ser nomenat Conseller de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, càrrec en el qual es va mantenir fins a abril de 2012.
El 2013 s'incorpora a l'empresa Intermedia.[5] I un any més tard ingressa a El Punt Avui TV com a director i presentador del programa L'illa de Robinson.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Qui és qui en pantalla». A: Televisió de Catalunya. Barcelona: Televisió de Catalunya, 1987, p. 124.
- ↑ González Terrón, Merche. L' esport a la Televisió de Catalunya: Canal 33 la creació d'un canal esportiu-cultural. Centre d'Estudis Olímpics, 1997, p. 4.
- ↑ 3,0 3,1 Sans, Gabriel «Eduard Berraondo deja TV3 y ficha por TVE». Mundo Deportivo, 24-04-1998, pàg. 44.
- ↑ Història gràfica de Catalunya dia a dia. Edicions 62., 1999, p. 34. ISBN 978-84-297-4521-4.
- ↑ «Berraondo se asocia al proyecto de InterMèdia | Intermèdia Comunicació» (en espanyol europeu). intermedia.es, 30-09-2013. [Consulta: 18 juny 2023].
- ↑ «Enderrock TV a la petita pantalla». enderrock.cat. [Consulta: 18 juny 2023].