Eduard Genovés i Olmos
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 maig 1882  Xàbia (la Marina Alta) | ||
| Mort | 12 febrer 1922 (39 anys) Burjassot (País Valencià) | ||
| Sepultura | Cementeri General de València, 0134 (1922–) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | religiós, escriptor | ||
 | |||
Eduard Genovés i Olmos (Xàbia, 16 de maig de 1882-Burjassot, 12 de febrer 1922) fou un prevere, bibliògraf i poeta en valencià, soci de mèrit de Lo Rat Penat.[1] És, junt amb Francesc Martínez Miret i Gonçal Vinyes —igualment religiosos—, un dels anomenats «poetes de l'esperança».[2]
Vida
[modifica]Eduard Genovés va nàixer a Xàbia (la Marina Alta) el 16 de maig de 1882, fill de Josep Salvador Genovés i Burgues i de Maria Assumpció Olmos i Moreno, tots dos naturals de València.[3] Va fer la carrera eclesiàstica: ingressà com a becari al Col·legi del Corpus Christi de València el 1904, cursà el batxillerat de Ciències i es va doctorar en Teologia. Fou ordenat sacerdot i ocupà diversos càrrecs a la diòcesi.[2]
Ben aviat va col·laborar com a escriptor en revistes i publicacions com L'Altar del Mercat (on s'inicià com a poeta), València, Anunciador Valencia o Visca València, i posteriorment ho feu en d'altres com Lo Rat Penat, Las Provincias o Diario de Valencia.[2][3] Com a poeta va cultivar els temes religiosos. El 1913 va obtindre el primer premi als Jocs Florals de la Joventut Catòlica; l'any següent, la viola d'or als de Lo Rat Penat, i el 1915 fou nomenat Mestre en Gai Saber. Aconseguí tres premis més als Jocs Florals de 1919, 1920 i 1921. També fou home interessat en la història del País Valencià; l'obra Sobre l'expulsió dels moriscos de la Vall de Guadalest li valgué el títol de soci de mèrit de Lo Rat Penat.[2]
Genovés va morir a Burjassot el 12 de febrer de 1922, als trenta-nou anys. Les seues despulles van ser inhumades al Cementeri General de València.[3]
Obra
[modifica]- Comandant per capità (València, 1911), «drama històric en tres actes i en vers» sobre la Tercera Guerra Carlina.
- Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de 1474 fins 1910 (València, 1911-1914), quatre volums i addicions.
- Embajada de moros y cristianos (València, 1913), en ocasió de les festes de la Mare de Déu del Roser (Moros i Cristians) de Fontanars, en castellà.[4]
- Práctica parroquial (València, 1914), en castellà.[3]
- Poesies (València, 1915).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Eduard Genovés i Olmos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Sellarès i Centelles, Laura. «Eduard Genovès i Olmos». memoriavalencianista.cat. Fundació Josep Irla. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pastor Navarro, José. Diccionario biográfico de personajes alicantinos (Fichero provincial) (
PDF). Tom 5 (G). Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 122.
- ↑ Blay i Messeguer, Francesc Xavier; Segura i Martí, Josep Maria (coords.). Guia bibliogràfica de l'Alcoià-Comtat. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, 1994, p. 171. ISBN 84-89136-00-9.
