Eduard Girbal i Jaume
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1881  Girona | ||
| Mort | 1947 (65/66 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, novel·lista, assagista, dramaturg | ||
| Família | |||
| Pare | Enric Claudi Girbal Nadal | ||
| Germans | Ferran Girbal i Jaume | ||
| Premis | |||
| |||
Eduard Girbal i Jaume (Girona, 1881 — Barcelona, 1947) fou un escriptor.
Fill d'Enric Claudi Girbal i germà de Ferran Girbal i Jaume (també escriptor). Conreà la poesia, l'assaig, el teatre i la novel·la. S'adscriu dins el corrent d'escriptors ruralistes de principis del segle xx. Va destacar per la defensa dels costums de muntanya, pel naturalisme, pel pairalisme i pels seus drames rurals.
Moltes d'aquestes narracions rurals són ambientades a l'àmbit geogràfic de Salo, Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Vallmanya i Matamargó, poble on s'instal·là i va viure-hi una llarga temporada de la seva vida.[1] Agnès Prats va recuperar el 2020 dels seus relats dispersos, reunits també per 1984, a La reencarnació de la Matèria. Són sis contes datats entre 1920 i 1933.[2]
Com a periodista col·laborà especialment a les revistes La Renaixença, La Ilustració Catalana i el Cu-cut!, del qual fou director.[3]
Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, que guanyà nombrosos cops, i fou proclamat Mestre en Gai Saber el 1912.
Obra
[modifica]Poesia
[modifica]- La corda viva (1908)
- Primer llibre de les dones (1909)
Teatre
[modifica]- El castell d'iràs i no en tornaràs (1913)
Novel·la
[modifica]- L'estrella amb cua (1919)
- Oratjol de la Serra (1919)
- La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), reeditada el 2006 fou finalista del Premi Llibreter de narrativa[4]
- La Cuaranya (1924), mai localitzada
- Figures de la Renaixença (1934)
Narrativa
[modifica]- La reencarnació de la Matèria (2020), publicada pòstumament
- Jaume de Mallorca (1906), accèssit a l'Englantina d'or
- Maravellades (1907), accèssit a premi extraordinari
- Pregària a Nostra Dona dels Romeus (1909), 2n accèssit a la Viola d'or i d'argent
- La fi dels almogàvers (1909), premi de l'Englantina d'or
- Cansó del Sionita (1910), 1r accèssit a l'Englantina d'or
- La batalla de Cap d'Orland (1910), 2n accèssit a l'Englantina d'or
- Elegia perduda (1911), premi de l'Englantina d'or
- Joan Garí (1911), accèssit a l'Englantina d'or
- Rondalla de petons (1911), 1r accèssit a la Copa Artística
- Espanya endins (1912), premi de l'Englantina d'or
- L'home del forn dels pagayres (1916), premi de Copa Artística
- Esqueix (1917), premi extraordinari dels Mantenidors
- En Gem dels àcits (1918), 1r accèssit a la Copa Artística
- L'Assumpta de Donadiu (1919)
- Proses silvestres (1919), premi de la Copa Artística
- Fochs en solitud (1920)
- <<...>> (1920), premi extraordinari dels Mantenidors
- Lilium inter spinas o El cas de la mestre nova (1923), premi extraordinari dels Mantenidors
- Els rellotges de Mossèn Serraclara (1932, 1933 i 1934)
- Historia de la meca (1933)
- De com la Genissa Saborella es va tornar bruixa (1933), premi de la Copa Artística[6]
Referències
[modifica]- ↑ Article sobre l'autor a la revista "CALIDOSCOPI CALDERÍ", Gener de 2011
- ↑ Vàzquez, Eva «Girbal entra a ciutat». El Punt Avui [Girona], 31-12-2020.
- ↑ «Eduard Girbal i Jaume». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Article sobre la novel·la al diari "La Vanguardia". Edició de dimecres, 12 abril 2006, pàgina 11
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie II-Obres i Sèrie III-Pliques
- ↑ Diari "La Vanguardia". Edició de dimarts, 09 maig 1933, pàgina 7
Enllaços externs
[modifica]- Retrat de l'autor a la "fototeca.cat"
- SERRA SALA, Josep Maria. "La vida quotidiana al poble de Salo a principis del segle xix"
PDF - La recuperació d'Eduard Girbal. Diari Avui - Jordi Capdevila. BARCELONA 26-Mar-2005
- Diari "Vilaweb" dimarts, 5 d'abril de 2005, "Enric Casasses exhuma l'obra «prodigiosa» del poeta i novel·lista gironí Eduard Girbal"
