Eduard Weyr
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 juny 1852 Praga (Txèquia) |
Mort | 23 juliol 1903 (51 anys) Záboří nad Labem (Txèquia) |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Sepultura | cementiri d'Olšany 50° 04′ 50″ N, 14° 28′ 14″ E / 50.0806°N,14.4706°E |
Formació | Universitat Carolina de Praga Universitat de Göttingen Universitat Tècnica de Praga |
Tesi acadèmica | Ueber algebräische Raumcurven (1873 ) |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, geometria, geometria projectiva i geometria diferencial |
Ocupació | matemàtic, pedagog, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Carolina de Praga |
Família | |
Cònjuge | Leopoldina Pazderniková (1890-1895) Theresa Teige (1897-) |
Pare | Frantisek Weyr i Marie Rumplová |
Germans | Emil Weyr |
Eduard Weyr (Praga, 22 de juny de 1852 - Záboří nad Labem, 23 de juliol de 1903) va ser un matemàtic txec, germà d'Emil Weyr.
Vida i Obra
[modifica]Weyr era fill d'un professor de matemàtiques d'un institut de secundària de Praga. El seu germà, més gran, Emil, també va ser un reconegut matemàtic. Després dels estudis secundaris al institut del seu pare, va estudiar a la Universitat Tècnica de Praga i a la Universitat Carolina de Praga. En graduar-se, va continuar els seus estudis a la Universitat de Göttingen, en la qual es va doctorar el 1873, i va anar a París, per estudiat amb Charles Hermite i Alfred Serret.[1]
El 1875 va ser nomenat professor de la Universitat Tècnica de Praga.[2] El curs 1885-86, va fer una estança a la Universitat de Berlín on va tenir ocasió d'estudiar amb Weierstrass, Kronecker i Fuchs.[3] Pels seus problemes de salut, el 1901 va estar vivint a Niça.[4] Malauradament, moria dos anys més tard, als 51 anys.
Els treballs més importants de Weyr van ser en geometria projectiva i geometria diferencial. Però també va escriure articles sobre àlgebra, matrius i sistemes hipercomplexos. El treball pel que és més recordat és, precisament, en aquest camp: la forma canònica de Weyr (o característica de Weyr)[5] que és una transformació lineal de la forma canònica de Jordan.[6]
Referències
[modifica]- ↑ O'Meara, Clark i Vinsonhaler, 2011, p. 94.
- ↑ Bečvář, 1995, p. 37-38.
- ↑ Bečvář, 1995, p. 40.
- ↑ Bečvář, 1995, p. 42.
- ↑ Shapiro, 1999, p. 919.
- ↑ O'Meara, Clark i Vinsonhaler, 2011, p. 48.
Bibliografia
[modifica]- Bečvář, J. Eduard Weyr: 1852-1903 (en txec). Prometheus, 1995. ISBN 9788071960249.
- O'Meara, Kevin C.; Clark, John; Vinsonhaler, Charles I. Advanced Topics in Linear Algebra : Weaving Matrix Problems through the Weyr Form (en anglès). Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-979373-0.
- Shapiro, Helene «The Weyr Characteristic» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 106, Num. 10, 1999, pàg. 919-929. ISSN: 0002-9890.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eduard Weyr» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)