Eduardo Fabini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 maig 1882 Solís de Mataojo (Uruguai) |
| Mort | 17 maig 1950 (67 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Formació | Conservatori reial de Brussel·les |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor, violinista |
| Professors | August De Boeck |
| Instrument | Violí i piano |
  
| |
Eduardo Fabini (Solís de Mataojo, Uruguai, 1883 - 17 de maig de 1950) fou un compositor uruguaià considerat, conjuntament amb Alfonso Broqua, com el més representatiu del seu país.[1] La seva obra, que va ser divulgada per Europa i Amèrica a mitjans del segle xx, va merèixer elogis de la crítica mundial. L'Orquestra Filharmònica de Madrid donà a conèixer els anys quaranta, el poema Campo d'aquest compositor, aconseguint un verdader èxit.[2][3][4]
D'arrel netament nacional, Fabini ha dignificat Tristes, Vidalas i Pericones, elevant-los a un grau de notable perfecció. La seva obra compren diverses peces per a cant, piano i instruments diversos; els poemes Campo i La Isla de los Ceibos, així com d'altres obres, totes dignes del talent d'aquest compositor, que tant es recomana per la veritat de la seva factura i elevada forma de sentir.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Bethell, Leslie. A cultural history of Latin America : literature, music, and the visual arts in the 19th and 20th centuries. Cambridge ; New York : Cambridge University Press, 1998, p. 325. ISBN 978-0-521-62327-8.
- ↑ 2,0 2,1 Michelena, Alejandro «EDUARDO FABINI O LA MÚSICA DE LOS CERROS» (en castellà). Letras Internacionales, 154-6, 21-06-2012. ISSN: 1688-4302.
- ↑ Stéfani, Daniel «Eduardo Fabini, vida y obra: Músicos del siglo XX». Ritmo, 53, 534, 1983, pàg. 95–96. ISSN: 0035-5658.
- ↑ Martínez Sáez, Flora «Eduardo Fabini: Galería de músicos uruguayos». Ritmo, 22, 240, 1951, pàg. 20. ISSN: 0035-5658.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa, Apèndix V, pàg. 2, ISBN 84-239-4575-8
