Eduardo Sojo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1849  Madrid | ||
| Mort | 1908 (58/59 anys) Madrid | ||
| Sepultura | Cementiri Civil de Madrid 40° 25′ 19″ N, 3° 38′ 11″ O / 40.421931°N,3.636383°O | ||
| Es coneix per | Precursor de la caricatura política a Espanya | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Espanya Argentina | ||
| Ocupació | Dibuixant | ||
| Nom de ploma | Demócrito | ||
Signatura  | |||
Eduardo Sojo, Demócrito (Madrid, 1849- 1908),[1][2] va ser un dibuixant espanyol, que també va treballar a Argentina. Precursor de la caricatura política en aquest país, va ser fundador de dues revistes titulades Don Quijote, una a Argentina i una altra a Espanya. Signava amb el pseudònim «Demócrito».
Carrera professional
[modifica]Nascut a Madrid en 1848, Sojo va ser testimoni de la insurrecció del Cantó de Cartagena en 1873.[2] Durant el seu període a Espanya, Sojo va participar activament com a dibuixant i caricaturista en publicacions de Madrid, com la revista republicana i anarquista El Motín, Madrid Cómico[3][4] o Gil Blas; a més d'El Cantón Murciano[2] o La Broma.[5] El seu estil com a dibuixant a El Motín ha estat destacat com a possible influència per a publicacions posteriors com La Traca.[6]
Després d'emigrar a Argentina en 1883,[2] el 16 d'agost de 1884 hi va publicar el primer nombre de la revista Don Quijote, de caricatures i crítica política, que marcà una fita i sortiria fins al 1905. Sojo va impusar en Don Quijote una línia editorial on va predominar «un enginy d'encuny netament hispànic»,[7] a més d'estar molt polititzada;[8] aquesta última una de les causes de la marxa del projecte de Fray Mocho, que acabaria anys més tard en la publicació rival Caras y Caretas.[8] També hi participaren els dibuixants espanyols Manuel Mayol «Heráclito» i José María Cao «Demócrito II».[9]
Va ser perseguit políticament a causa de les seves dures crítiques i il·lustracions, i van arribar a segrestar-li les pedres litogràfiques del setmanari.[10] El segon nombre va ser editat sense imatges: en lloc d'elles es feia una descripció de la figura faltante. A partir del següent nombre, el cap de policia va aparèixer sempre caricaturitzat amb una pedra litogràfica sota el braç.[11]
Va fer famoses caracteritzacions de polítics argentins en clau de diferents animals, a Miguel Juárez Celman —contra qui va dirigir «tremends atacs»—[12] el caracteritzava como un «burrito cordobés»,[13] malnom amb el que serà conegut més endavant,[14] i a Julio A. Roca, per exemple, amb una guineu.[13]
El militar, polític, periodista i escriptor Lucio V. Mansilla, després de ser caricaturitzat com un xot, va demanar l'arrest de Sojo i el va atacar amb les següents paraules:[15]
| « | Un galleguito, una espècie, com diria Sarmiento, de poll fètid, capaç d'enverinar, no amb la mossegada, amb el simple contacte de les seves potes! [...] El que pretén enfangar-nos és un galleguito infame, que paga d'aquesta manera l'hospitalitat que rep [...] El galleguito Sojo a qualsevol casa a qualsevol part que vagi, sempre serà el galleguito Sojo. I que s'encarregui cadascun de nosaltres de donar-li una pallissa, si el té a mà, que jo, per la meva banda, he fet aquest compromís i el compliré! | » |
En 1885, Sojo va ser el responsable de la revista Don Quijote en Buenos Aires, la representació de la qual, prohibida a la capital argentina, va tenir lloc al poble veí de San José de Flores.[7][16] En aquesta peça combinava elements característics de la sarsuela espanyola amb altres propis de l'Argentina, per criticar al govern de Roca.[17] En 1890 es va produir a Argentina la Revolució del Parc, que va suposar la caiguda del govern de Juárez Celman, de la qual es considera que va ser partícip Sojo a través de Don Quijote.[18]
Va tornar a Espanya per fundar una publicació homònima; el Don Quijote espanyol va aparèixer el gener de 1892.[19] i seguiria comptant amb il·lustracions realitzades per Demócrito. El dibuixant va morir a Madrid al començament de 1908.[12][1]
El Museo del Dibujo y la Ilustración, de Buenos Aires, té en la seva col·lecció distintes il·lustracions de Sojo a Don Quijote, algunes d'elles litografies en color.[20]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Por dónde viene la muerte, El Motín, abril de 1881. -
Los padres de la patria, que a la vez son hijos de ella, y por lo tanto abuelos de sí mismos, a El Motín, setembre de 1881. -
Caminito de la Andalucía, a Gil Blas, març de 1882. -
Don Quijote argentí, 1890. -
Don Quijote espanyol, juliol de 1892.
_1849-1908.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Berenguer Carisomo, 2003, p. 66.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Biagini, 1991, p. 104.
- ↑ Llera Ruiz, 2003, p. 211.
- ↑ Barrero, 2011, p. 31.
- ↑ Laguna Platero, 2003, p. 121.
- ↑ Laguna Platero, 2003, p. 118.
- ↑ 7,0 7,1 Garasa, 1987, p. 161-169.
- ↑ 8,0 8,1 Rogers, 2005, p. 6.
- ↑ Burkart, 2007.
- ↑ Matallana, 2003, p. 137-138.
- ↑ Díaz, 2013, p. 3.
- ↑ 12,0 12,1 «Eduardo Sojo». Las Dominicales del Libre Pensamiento, 366, 28-02-1908, pàg. 2. ISSN: 2171-5122.
- ↑ 13,0 13,1 Ximena Avila, 2000.
- ↑ Pigna, Felipe «Aquella revolución radical de 1890» (html). Clarín, 12-04-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ Matallana, 2003, p. 137.
- ↑ Biagini, 1991, p. 109.
- ↑ Cox, 2000, p. 66.
- ↑ Biagini, 1991, p. 107.
- ↑ «Don Quijote (Madrid)». Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional d'Espanya.
- ↑ «Colección Sojo». Museo del Dibujo y la Ilustración.
Bibliografia
[modifica]- Barrero, Manuel «Orígenes de la historieta española, 1857-1906». Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura, extra 2, 2011, pàg. 15-42. ISSN: 0210-1963.
- Biagini, Hugo Edgardo «La revolución del 90 y el semanario Don Quijote». Cuadernos hispanoamericanos, 487, 1991, pàg. 103-110. ISSN: 0011-250X.
- Burkart, Mara Elisa «La prensa de humor político en Argentina: de El Mosquito a Tía Vicenta». Question, 1, 15, 2007. Arxivat de l'original el 2016-03-03. ISSN: 1669-6581 [Consulta: 1r novembre 2015].
- Berenguer Carisomo, Arturo «España en la Argentina: (ensayo sobre una contribución a la cultura nacional)». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2003.
- Cox, Victoria «La figura del 'Quijote' criollo en el teatro argentino de fines del siglo XIX y principios del XX». Latin American theatre review, 33, 2, 2000, pàg. 65-78. ISSN: 0023-8813.
- Díaz, Joaquín «Editorial». Revista de Folklore, 378, 8-2013, pàg. 3. ISSN: 0211-1810.
- Garasa, Delfín Leocadio. «Don Quijote, personaje de la literatura argentina». A: Las relaciones literarias entre España e Iberoamérica. Madrid: Universidad Complutense, 1987, p. 161-169.
- Laguna Platero, Antonio «El poder de la imagen y la imagen del poder: la trascendencia de la prensa satírica en la comunicación social». IC Revista Científica de Información y Comunicación, 1, 2003, pàg. 111-132. ISSN: 1696-2508.
- Llera Ruiz, José Antonio «Una historia abreviada de la prensa satírica en España, desde "El Duende Crítico de Madrid" hasta "Gedeón"» (
PDF). Estudios sobre el mensaje periodístico, 9, 2003, pàg. 203-214. Arxivat de l'original el 2014-08-08. ISSN: 1134-1629 [Consulta: 1r novembre 2015]. - Matallana, Andrea «El 90. La crisis económica y política vista desde la gráfica satírica de la época». Temas de historia argentina y americana, 3, 2003, pàg. 131-144. ISSN: 16-66-8146.
- Rogers, Geraldine «Transformaciones y relevos en el campo periodístico argentino del cambio de siglo (XIX - XX): de Don Quijote a Caras y Caretas». Orbis Tertius, 10, 11, 2005, pàg. 1-14. ISSN: 1851-7811.
- Ximena Avila, María «Sátira, caricatura y parodia en la Argentina de fines del siglo XIX. Un caso paradigmático: el periódico "Don Quijote" (1884-1903) de Buenos Aires». Revista Latina de Comunicación Social, 27, 2000. Arxivat de l'original el 2016-01-23. ISSN: 1138-5820 [Consulta: 1r novembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]
- Col·lecció Sojo al Museo del Dibujo y la Ilustración
- «Fotografía de Eduardo Sojo, «Demócrito»». Actualidades [Madrid], 2, 27-02-1908, pàg. 6. ISSN: 1889-8556.