Eduardo Wilde
Aparença
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 juny 1844 Tupiza (Bolívia) |
Mort | 5 setembre 1913 (69 anys) àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
Sepultura | Cementiri de la Recoleta |
16è Ministre Ministeri de Justícia i Instrucció Pública | |
14 febrer 1882 – 12 octubre 1886 ← Manuel D. Pizarro – Filemón Posse → | |
Ambaixador de l'Argentina a Espanya | |
Diputat de l'Argentina | |
Ambaixador | |
Dades personals | |
Formació | Facultat de Ciències Mèdiques de Buenos Aires |
Activitat | |
Lloc de treball | Buenos Aires |
Ocupació | diplomàtic, escriptor, professor d'universitat, polític, metge |
Ocupador | Universitat de Buenos Aires |
Membre de | |
Família | |
Parents | Santiago Spencer Wilde, avi patern José Antonio Wilde, oncle |
Eduardo Wilde (Tupiza, actual Bolívia, 1844 — Brussel·les, 1913) va ser un metge, periodista, escriptor i polític argentí.[1] Va ocupar diversos ministeris a l'Argentina i diplomàtic a Portugal, Espanya i Bèlgica.
Va estudiar medicina a l'Uruguai on va relacionar-se entre d'altres amb Victorino de la Plaza, Olegario Víctor Andrade o Julio Argentino Roca i va participar en la Guerra del Paraguai com a cirurgià de l'exèrcit. Va pertànyer al Partit Autonomista Nacional i va ser elegit diputat en diverses ocasions abans de ser ministre plenipotenciari en diversos països europeus. Va morir a Brussel·les el 1813.
Forma part de l'anomenada Generació del 80.
Obres
[modifica]- Tiempo perdido (1878)
- Por mares y por tierras (1889)
- Prometeo y Cía (1899)
- Aguas abajo (1914)
Referències
[modifica]- ↑ «Eduardo Wilde». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.