Educació al llarg de la vida
L'aprenentatge al llarg de la vida és un principi organitzatiu de totes les formes d'educació (formal, no formal i informal)[1] amb components millor integrats i interrelacionats. Es basa en la premissa que l'aprenentatge no està confinat a un període específic de la vida, sinó que va "del bressol a la tomba" (sentit horitzontal), considera tots els contextos en què conviuen les persones com a família, comunitat, treball, estudi, oci, (sentit vertical), i suposa valors humanístics i democràtics com l'emancipació i la inclusió (sentit profund). Emfatitza l'assegurament dels aprenentatges rellevants (i no només l'educació) més enllà del sistema escolar.
Referències històriques
[modifica]L'aprenentatge al llarg de la vida és un concepte que col·loca a l'aprenentatge més enllà de les institucions educatives i al seu voltant, han sorgit una sèrie de pràctiques i models en el món en les últimes dècades.
Des del reporti de Faure[2] (1972), Aprendre a ser, es va reprendre la crítica dels anys seixanta a l'educació formal per escriptors com Iván Illich, Paulo Freire, Everett Reimer i altres, que promovien que l'educació deixés de ser el privilegi de una elit, o un assumpte d'un únic grup d'edat. En canvi, hauria de ser alhora universal i permanent.
Posteriorment, l'Informe Delors[3] (1996), L'educació amaga un tresor, va assenyalar que l'aprenentatge per a la vida s'hauria de fonamentar en quatre pilars: Aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser i pronostica un aprenentatge de la societat en la qual tothom pugui aprendre d'acord amb les seves necessitats i interessos individuals, en qualsevol lloc i en qualsevol moment d'una manera lliure, flexible i constructiva. El terme encunyat per la UNESCO a la dècada dels setanta i vuitanta va ser el d'Educació al llarg de la vida. No obstant això, en 1996 l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) així com l'informe Delors van emfatitzar novament la importància de l'aprenentatge, de manera que la UNESCO va reprendre el terme d'aprenentatge al llarg de la vida i avui sota aquest nom se li denomina en la majoria dels països.
Objectius, principis i estratègies
[modifica]Els objectius[4] que busca complir l'aprenentatge al llarg de la vida són:
1r objectiu: Capacitar els ciutadans perquè puguin fer front als reptes de la societat del coneixement, movent-se lliurement entre entorns d'aprenentatge, llocs de treball, regions i països diferents per tal d'aprendre.
2n objectiu: Complir les metes[5] i ambicions de prosperitat, integració, tolerància i democratització que tenen la Unió Europea i els països candidats.
L'assoliment d'aquestes intencions requereix una actuació concertada d'acord amb prioritats de comú acord. Prioritats associades als sis missatges clau que constituïen el nucli del Memoràndum sobre l'aprenentatge permanent i en què es va basar una consulta a escala europea.
S'hi va consultar als interlocutors socials, al Parlament Europeu, al Consell d'Europa, l'OCDE i la UNESCO, entre d'altres.
Es recolza en tres principis fonamentals que fan referència al paper central de l'alumne, a la igualtat d'oportunitats (aquí se subratlla la importància de l'accessibilitat) ia l'alta qualitat i pertinència, ja que només així s'aconsegueix la plena rendibilitat de les inversions de temps i diners en l'aprenentatge.
En relació amb les estratègies coherents i globals d'aprenentatge permanent, ja presents en la meitat dels Estats membres, en la Comunicació "Fer realitat un espai europeu de l'aprenentatge permanent" se subratlla una conclusió de la consulta a escala europea, portada a terme en relació amb el memoràndum sobre l'aprenentatge permanent. I aquesta és "la que els Estats membres han de transformar radicalment els sistemes d'aprenentatge, inclosa l'educació inicial, per posar a l'abast de tots, de forma permanent, oportunitats d'aprenentatge de qualitat". I aquí s'inclou una orientació més oberta i flexible dels contextos d'aprenentatge formal, per adaptar els currículums a les necessitats i interessos de l'alumnat.
L'educació com a procés d'enculturació
[modifica]Es tracta del procés pel qual una persona assimila i integra la riquesa humana de la cultura en què viu. L'educació és també un procés d'integració personal de la cultura, que possibilita projectar i realitzar la vida més plenament dintre de la comunitat amb esperit creatiu.
L'educació és un procés personal de perfeccionament.[6] Un procés interior, personal, actiu i intencional de l'educant amb el suport de dues influències extrínseques: d'una banda, l'acció sistemàtica, racional i intencional del educador i, per una altra, la influència difusa del mitjà social i cultural en el qual es viu. El context sociocultural és el mitjà del que es nodreix.
Perspectiva de la Unió Europea
[modifica]Des dels organismes de la Unió Europea s'ha prioritzat l'aprenentatge al llarg de la vida, especialment en la dècada dels 90 del segle XX i en els primers anys del segle XXI. Aquest reconeixement segueix sent impulsat a diversos documents publicats,[7] (comunicacions i resolucions, entre d'altres), i en relació amb temàtiques tan diverses com ocupació, gènere, societat intergeneracional i desenvolupament social.
Política Europea de Cooperació (marc ET 2020)
[modifica]El marc estratègic per a la cooperació europea en l'àmbit de l'educació i la formació (ET 2020[8]) és un fòrum que permet als estats membres cooperar en el desenvolupament de millors pràctiques. El fòrum ofereix oportunitats de recopilar i difondre coneixements i tracta d'impulsar reformes en les polítiques educatives nacionals.
El marc es basa en un plantejament d'aprenentatge permanent. D'aquí que se centri en els resultats des de la primera infància fins a la formació professional adulta i l'educació superior i estigui concebut per aplicar-se a tots els contextos d'aprenentatge, ja sigui formal, no formal o informal.
ET 2020 persegueix els quatre objectius comuns de la UE següents:
- Fer de l'aprenentatge permanent i de la mobilitat una realitat.
- Millorar la qualitat i eficàcia de l'educació i la formació.
- Fomentar la igualtat, la cohesió social i la ciutadania activa.
- Incrementar la creativitat i la innovació, inclòs l'emprenedoria, en tots els nivells de l'educació i la formació.
L'ET 2020 també dona suport al compliment dels següents valors de referència a tot Europa d'aquí a 2020:
- Integració d'almenys el 95% dels nens en l'educació preescolar.
- Reducció a menys del 15% del percentatge de joves de 15 anys amb aptituds insuficients en lectura, matemàtiques i ciències.
- Reducció per sota del 10% del percentatge d'abandonament dels estudis o la formació entre 18 i 24 anys.
- Com a mínim un 40% de la població d'entre 30 i 34 anys ha d'haver acabat alguna forma d'educació superior.
- Com a mínim un 15% de la població adulta ha de participar en activitats de formació.
- Almenys el 20% dels titulats superiors i el 6% dels joves d'entre 18 i 34 anys amb un títol de formació professional inicial ha d'haver cursat algun període d'estudis o formació a l'estranger.
- Almenys el 82% dels titulats (persones d'entre 20 i 34 anys que han acabat almenys el segon cicle d'ensenyament secundari) ha de tenir una ocupació en un termini de no més de tres anys després d'acabar els estudis.
El marc s'aplica per mitjà de tot un seguit d'eines i instruments com ara:
- Grups de treball compostos per experts nomenats pels Estats membres i les principals parts interessades.
- Activitats d'aprenentatge entre iguals organitzades per un Estat membre per donar a conèixer bones pràctiques que s'apliquen al seu territori o estudiar un problema concret amb altres estats membres.
- Revisions interpares, en què un grup d'estats membres ofereix orientació a un altre sobre un problema concret que li concerneix.
- Assessorament entre homòlegs, que reuneix homòlegs experimentats d'un petit nombre d'administracions nacionals per assessorar a un Estat membre que vol informar-se sobre l'elaboració o aplicació d'una política per atendre un problema concret que l'afecta
- El Monitor de l'Educació i la Formació, que passa revista anual als avenços dels Estats membres cap als objectius i valors de referència d'ET 2020 i les anàlisis contribueixen a l'avaluació dels avenços socioeconòmics en general per part dels Estats membres dins del Semestre Europeu.
- Eines i enfocaments comuns de referència creats en grups de treball, activitats d'aprenentatge mutu, etc.
- Activitats de consulta i cooperació amb les parts interessades, inclosa la societat civil, i amb organitzacions empresarials i d'interlocutors socials com ara la Cimera Europea sobre Educació i el Fòrum d'Educació, Formació i Joventut.
- Finançament d'activitats de suport a polítiques i projectes innovadors a través del programa Erasmus +.
Aprenentatge al llarg de la vida o Formació permanent
[modifica]L'aprenentatge i la formació semblen conceptes idèntics, però, hi ha una diferència substancial entre els dos termes. El concepte d'aprenentatge té una implicació activa per part del subjecte, és una acte deliberat i voluntari, mentre que la formació es refereix a les possibilitats, formes i / o context de l'aprenentatge.
En l'aprenentatge al llarg de la vida hi ha dos protagonistes: d'una banda, l'aprenent o treballador que motivat de manera voluntària i deliberada, busca i participa en noves formes d'aprenentatge i d'altra l'organització que li ofereix la formació.
Relació entre l'esperança de vida i l'educació
[modifica]L'índex d'esperança de vida, junt amb l'índex d'educació i al de producte brut intern, componen l'índex de desenvolupament humà, (IDH), que té com a objectiu avaluar la qualitat de vida dels països del món.
L'esperança de vida és un índex (percentatge) que es té en compte per determinar quant s'espera que visqui una persona en un context social determinat. Aquest índex dependrà del sexe, nivell d'educació, condicions sanitàries, mesures de prevenció, nivell econòmic, atenció de la salut com a política d'estat, etcètera.
L'educació és un factor que incideix en l'esperança de vida de la població. Aquesta és la conclusió d'un estudi realitzat per científics de l'Escola de Medicina de la Universitat Harvard, a Boston (Estats Units). Aquest treball confirma l'augment de la longevitat entre els nord-americans en les últimes dècades, però no tots els habitants del país s'han beneficiat d'aquesta tendència.
Els investigadors expliquen a la revista "Health Affairs[9]" que la longevitat ha augmentat per a les persones amb més de 12 anys d'educació, mentre s'ha mantingut igual per als que només van acabar la secundària.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Rosa María, Torres. APRENDIZAJE A LO LARGO DE TODA LA VIDA: Un nuevo momento y una nueva oportunidad para el aprendizaje y la educación básica de las personas adultas (AEBA) en el Sur (en castellà). ASDI, 2003, p. 162.
- ↑ Aprender a ser : la educación del futuro. 2. ed. Madrid: Alianza Editorial, 1973. ISBN 8420620335.
- ↑ La educación encierra un tesoro. Madrid: Santillana, 1996. ISBN 8429449787.
- ↑ Belando-Montoro, María Remedios «Aprendizaje a lo largo de la vida. Concepto y componentes». Revista Iberoamericana de Educación, 75, 0, 01-09-2017, pàg. 219–234. ISSN: 1022-6508.
- ↑ 2021 metas educativas : la educacion que queremos para la generacion de los Bicentenarios : documento final.. Madrid: Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura, 2010. ISBN 9788476662243.
- ↑ «Què és això de l'Educació? (I)». [Consulta: 4 març 2019].
- ↑ «EUR-Lex - c11054 - EN - EUR-Lex». [Consulta: 14 desembre 2018].
- ↑ BONJEAN, Dominique. «European Policy Cooperation (ET2020 framework)» (en anglès), 31-08-2018. [Consulta: 6 maig 2019].
- ↑ Olshansky, S. Jay «Life Expectancy And Education: The Author Replies». Health Affairs, 32, 4, 01-04-2013, pàg. 822–822. Arxivat de l'original el 2019-05-13. DOI: 10.1377/hlthaff.2013.0200. ISSN: 0278-2715 [Consulta: 13 maig 2019].