Edward Copson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Edward Thomas Copson  21 agost 1901 Coventry (Anglaterra) |
| Mort | 16 febrer 1980 (78 anys) Saint Andrews (Escòcia) |
 Regius Professor of Mathematics Universitat de St Andrews | |
| 1950 – 1969 ← Herbert Turnbull – John Mackintosh Howie → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Edimburg (1922–1928) Saint John's College (1919–1922) King Henry VIII School, Coventry (–1919) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, físic |
| Ocupador | Universitat de St Andrews, catedràtic (1950–1969) Universitat de Dundee, catedràtic (1935–1950) Royal Naval College (1934–1935) Universitat de St Andrews (1930–1934) Universitat d'Edimburg, professor lector (1922–1930) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Beatrice Mary Whittaker |
| Pares | Thomas Charles Copson i Emily Read |
| Parents | Edmund Whittaker, sogre |
| Premis | |
| |
Edward Copson (Coventry, 21 d'agost de 1901 - Saint Andrews, 16 de febrer de 1980) va ser un matemàtic anglès.
Copson va estudiar al Saint John's College (Oxford), i després va ser professor de matemàtiques primer a la universitat d'Edimburg (1922–29) i després a la universitat de St. Andrews (1930–34). Va ser nomenat professor ajudant de matemàtiques al Royal Naval College de Greenwich el 1934. L'any següent va acceptar el càrrec de professor de matemàtiques al University College de Dundee, que va ocupar fins que va ser nomenat Regius Professor de matemàtiques a St. Andrews (1950-1969).[1] El 1931 es va casar amb Beatrice Mary Whittaker, filla del professor Edmund Whittaker qui havia estat el seu mentor a la universitat d'Edimburg.[2]
Les seves contribucions van ser en anàlisi matemàtica i equacions diferencials parcials, sobre tot en les seves aplicacions a la física teòrica.[3] Copson va escriure una introducció, àmpliament utilitzada, a la teoria de les funcions d'una variable complexa (1935) i, en col·laboració amb Bevan Baker, The Mathematical Theory of Huygens' Principle (1939). Entre les seves altres publicacions destaquen Asymptotic Expansions (1965) i Metric Spaces (1968).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Waterson i MacMillan Shearer, 2006, p. 204.
- ↑ Rankin, 1991, p. 564.
- ↑ Sánchez Ron, 1992, p. 73.
- ↑ Rankin, 1991, p. 567.
Bibliografia
[modifica]- Maidment, Alison; McCartney, Mark «‘A man who has infinite capacity for making things go’: Sir Edmund Taylor Whittaker (1873–1956)» (en anglès). British Journal for the History of Mathematics, Vol. 34, Num. 3, 2019, pàg. 179-193. DOI: 10.1080/26375451.2019.1619410. ISSN: 2637-5451.
- Rankin, R.A. «Edward Thomas Copson» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 13, Num. 6, 1991, pàg. 564-567. DOI: 10.1112/blms/13.6.564. ISSN: 0024-6093.
- Sánchez Ron, José M. «The Reception of General Relativity among British Physicists and Mathematicians (1915-1930)». A: Jean Eisenstaedt, A.J. Kox (eds.). Studies in the History of General Relativity (en anglès). Birkhäuser, 1992, p. 57-89. ISBN 0-8176-3479-7.
- Waterson, C.D.; MacMillan Shearer, A. Former Fellows of The Royal Society of Edinburgh 1783 – 2002 (en anglès). The Royal Society of Edinburgh, 2006. ISBN 0-902-198-84-X [Consulta: 12 abril 2021].
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Copson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Edward Thomas Copson». Encyclopaedia Britannica, 2007. [Consulta: 11 abril 2021]. (anglès)
- «Obituary - Professor Edward Thompson». The Times, 1980. [Consulta: 11 abril 2021]. (anglès)