Vés al contingut

Edward MacDowell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarl Friedrich Fasch
Imatge
Gravat d'Edward Mac Dowell Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEdward Alexander MacDowell
18 desembre 1860 Modifica el valor a Wikidata
Nova York (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1908 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Nova York (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri MacDowell Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat de Colúmbia
Conservatori Dr. Hoch
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, professor
OcupadorUniversitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme musical Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoachim Raff, Maria Teresa Carreño, Antoine Marmontel i Carl Heymann Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMarian MacDowell Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 6bcbe65a-f7cb-4088-9883-c817a6458d6e Lieder.net: 1724 Discogs: 792683 IMSLP: Category:MacDowell,_Edward Allmusic: mn0000750697 Find a Grave: 657 Project Gutenberg: 6649 Modifica el valor a Wikidata

Edward MacDowell (Nova York, NY, 18 de desembre de 1860 - 23 de gener de 1908) fou un compositor estatunidenc.

Descendent d'una família de quàquers escocesos, que en veure les disposicions de Henry per la música, el va fer estudiar successivament amb Juan Buitrago, Pablo Desvernine i Maria Teresa Carreño. Més tard passà a Europa per a perfeccionar els estudis, al Conservatori Hoch de Frankfurt, on fou deixeble de Joachim Raff, que l'estimà molt.

Des de 1881 fins al 1882 ensenyà piano en el Conservatori de Darmstadt, i, al retornat al seu país, fou nomenat professor de música en el Columbia_University, de Nova York on tingué entre altres alumnes en Gilbert. Les universitats de Princeton i de Pensilvània li atorgaren el títol de doctor honoris causa. En els tres últims anys de la seva vida fou víctima d'una alienació mental i morí en un manicomi.

Entre les seves produccions es compten diversos poemes simfònics, com:

  • Els sarraïns,
  • Lancelot i Elaina,
  • La bella Alda,
  • Hamlet i Ofelia,
  • Sonata tràgica, per a piano,
  • Heroica, sonata per a piano,
  • Suite d'orchestre,
  • Suite indienne,
  • Woodland sketches, per a piano,
  • Sea-pieces, per a piano,
  • Fireside-tales, per a piano,
  • New-England-Idyls, etc.

Bibliografia

[modifica]