Edwin McMillan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Edwin Mattison McMillan  18 setembre 1907 Redondo Beach (Califòrnia) | ||
| Mort | 7 setembre 1991 (83 anys) El Cerrito (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | complicacions de la diabetis mellitus | ||
| Sepultura | Cementiri Sunset View | ||
| Formació | Pasadena High School Institut Tecnològic de Califòrnia Universitat de Princeton | ||
| Director de tesi | Edward Condon | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física | ||
| Ocupació | físic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley | ||
| Membre de | |||
| Professors | Edward Condon | ||
| Participà en | |||
| 1939 | Projecte Manhattan |
||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | A. Carl Helmholz | ||
| Premis | |||
  | |||
Edwin McMillan (Redondo Beach, 18 de setembre de 1907 - El Cerrito, 7 de setembre de 1991) Edwin Mattison McMillan fou un químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1951.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer el 18 de setembre, 1907 a la ciutat de Redondo Beach, situada a l'estat nord-americà de Califòrnia. Va estudiar química a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, on es llicencià el 1928.[2] Posteriorment amplià estudis a la Universitat de Princeton, on es doctorà l'any 1932.[3] El mateix any fou nomenat professor de química a la Universitat de Berkeley, sent nomenat director del Laboratori de Radiació de la mateixa universitat l'any 1934, càrrec que ocupà fins al 1973.[2]
McMillan morí el 7 de setembre, 1991 a la ciutat d'El Cerrito, situada a l'estat de Califòrnia.[4]
Recerca científica
[modifica]L'any 1940, al costat de Philip Abelson, aconseguí crear l'element sintètic anomenat neptuni (Np), un producte obtingut a partir de l'urani-239, usant el ciclotró instal·lat a Berkeley. Durant la Segona Guerra Mundial va estar implicat en la investigació sobre el radar, sonar i les armes nuclears en el Projecte Manhattan. El 1945 va desenvolupar, així mateix, les idees per a la millora del ciclotró, conduint al desenvolupament del sincrotró.
Al costat de Glenn T. Seaborg va compartir el Premi Nobel de Química de 1951 per a la creació dels primers elements transurànics.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Edwin McMillan» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- ↑ 2,0 2,1 Nobel Foundation. «Edwin M. McMillan – Biographical». [Consulta: 16 juliol 2015].
- ↑ «Edwin McMillan – Session I». American Institute of Physics, 19-03-2015. [Consulta: 16 juliol 2015].
- ↑ Lambert, Bruce «Edwin McMillan, Nobel Laureate And Chemistry Pioneer, Dies at 83». , 09-09-1991.
