Vés al contingut

Edwin Moses

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEdwin Moses
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Edwin Corley Moses Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 agost 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Dayton (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
FormacióMorehouse College Modifica el valor a Wikidata
Alçada186 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes72 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatleta, pilot de bobsleigh Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme
bob Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva400 metres tanques Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1988Jocs Olímpics d'Estiu de 1988
1984Jocs Olímpics d'Estiu de 1984
1976Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webedwinmoses.com Modifica el valor a Wikidata
World Athletics: 14358126 Olympics.com: edwin-moses Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Atletisme
Jocs Olímpics
Or Mont-real 1976 400 m. tanques
Or Los Angeles 1984 400 m. tanques
Bronze Seül 1988 400 m. tanques
Campionat del Món
Or Hèlsinki 1983 400 m. tanques
Or Roma 1987 400 m. tanques

Edwin Moses (anglès: Edwin Corley Moses) (Dayton, 31 d'agost de 1955) és un atleta estatunidenc, ja retirat, guanyador de tres medalles olímpiques i un dels més destacats en els 400 metres tanques.[1] Va guanyar la medalla d'or en els 400 m tanques als 1976 i als Jocs Olímpics de 1984, i un bronze als de 1988. Entre 1977 i 1987, Moses va guanyar 107 finals consecutives (122 carreres consecutives) i va establir el rècord mundial en l'esdeveniment quatre vegades. A més de la seva carrera, Moses també va ser un reformador innovador en les àrees d'elegibilitat olímpica i test de drogues. L'any 2000, va ser elegit primer president dels Laureus World Sports Academy, una organització internacional de serveis d'atletes de classe mundial.

Carrera esportiva

[modifica]

Atletisme

[modifica]

Especialista dels 400 metres tanques, anteriorment havia participat en proves dels 110 metres tanques i els 400 metres llisos. Va participar, als 20 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà), on va donar-se a conèixer internacionalment a l'aconseguir batre el rècord del món dels 400 metres tanques que tenia l'ugandés John Akii-Bua des dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) amb un temps de 47,64 segons.[2]

A partir d'aquell moment es convertí en el dominador d'aquesta prova, aconseguint batre novament el rècord del món el juny de 1977 a Westwood (Califòrnia) amb un temps de 47.45 segons. El 26 d'agost d'aquell mateix sofrí una derrota en el meeting de Berlín per part de l'alemany Harald Schmidt, si bé a la setmana següent aconseguí derrotar l'alemany en la prova de Düsseldorf. A partir d'aquest moment es va mantenir imbatut durant 10 anys, sumant 122 victòries consecutives fins a ser derrotat pel nord-americà Danny Harris en una prova a Madrid (Espanya) realitzada el 4 de juny de 1987.[3]

Absent dels Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) a conseqüència del boicot polític realitzat pel seu país, aquell mateix any aconseguí batre novament el seu propi rècord del món, deixant-lo en aquesta ocasió en 47.13 segons.[2]

L'any 1983 va participar en la primera edició del Campionat del Món d'atletisme, aconseguint de manera aclparadora la medalla d'or en els 400 metre tanques, i poques setmanes després d'aquesta competició aconseguí batre per quarta vegada el rècord del món a la ciutat de Coblença amb un temps de 47.02 segons. Un rècord que fou vigent fins als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya), on el nord-americà Kevin Young el va batre.[3]

En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) fou l'esportista escollit per realitzar el jurament olímpic en la ciermònia inaugural dels Jocs i aconseguí novament la medalla d'or, amb una marca discreta de 47.75 segons, si bé fou un temps inabastable pels seus adversaris Danny Harris (plata amb un temps de 48.13 segons) i Harald Schmidt (bronze amb un temps de 48.19 segons).[2]

Tot i la derrota soferta a Madrid (Espanya) el juny de 1987 aquell any continuà dominant els 400 metres tanques, i aconseguí guanyar novament el títol mundial a Roma (Itàlia).[3]

Favorit en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), finalment hagué de conformar-se amb la medalla de bronze al no poder aguantar la velocitat de l'estatunidenc Andre Phillips i del senegalès Amadou Dia Ba en la prova masculina dels 400 metres tanques, un fet que feu decidir-lo a retirar-se de la competició activa.[2]

Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar tres edicions de la Copa del Món d'atletisme (1977, 1979 i 1981).[3]

El 1994 fou inclòs al National Track and Field Hall of Fame.[4][5]

Bobsleigh

[modifica]

En retirar-se de la competició provà sort amb el bobsleigh,[6] arribant a guanyar una medalla de bronze en la Copa del Món de l'especialitat l'any 1990 a Winterburg (Alemanya) al costat del seu compatriota Brian Shimer.[7]

Prova de drogues

[modifica]

Com a administrador esportiu, Moses va participar en el desenvolupament d'una sèrie de polítiques anti-drogues i va ajudar la comunitat de pista i camp a desenvolupar un dels sistemes de proves de drogues aleatòries en competició més estrictes dels esports. El desembre de 1988 va dissenyar i va crear el primer programa aleatori de proves de drogues fora de competició d'esports amateurs. Físic, Moses ha estat un líder en la creació d'una estructura i protocols que han reduït significativament l'ús de productes farmacèutics il·legals que milloren el rendiment en l'atletisme durant moltes dècades.[8]

Altres assoliments

[modifica]
Moses (fourth from left) stood next to Daley Thompson at the 2006 Laureus Day held at the Ham Polo Club, London

Després de la seva retirada de la pista, Moses va competir en una cursa de Copa del Món de bobsled de 1990 a Winterberg, Alemanya. Ell i l'olímpic nord-americà Brian Shimer van guanyar la medalla de bronze de dos.

El 1994 Moses va rebre un MBA de la Pepperdine University i va ser inclòs al National Track and Field Hall of Fame.[9]

Des de les eleccions de l'any 2000, Moses ha estat president dels Laureus World Sports Academy, que pretén "promoure i augmentar la participació en l'esport a tots els nivells, i també promoure l'ús de l'esport com a eina". per al canvi social arreu del món".[10] Diverses dotzenes d'atletes olímpics i campions del món, a través els Laureus Sports for Good Foundation, treballen per ajudar els joves desfavorits d'arreu del món.

L'any 2008, Moses va lliurar el Premi Dayton Literary Peace Award a Martin Luther King Jr., biògraf Taylor Branch.

El maig de 2009, la Universitat de Massachusetts Boston va concedir a Moses un doctorat honoris causa pels seus esforços per mantenir la integritat dels esports olímpics i pel seu ús dels esports com a eina per a un canvi social positiu.

Vida personal

[modifica]

El pare de Moses era un Aviador de Tuskegee. Moisès és vegetarià, humanista i defensor de la pau.[11][12]

Des del 1986 fins al 1988, encara en el millor de la seva carrera de corredor, va patir una ruptura de disc no diagnosticada, descoberta per ressonància magnètica anys després.[13]

Moses té un fill, Julian, un jugador de voleibol, nascut el 29 d'agost de 1995 al sud de Califòrnia.[13]

Es va casar amb Myrella Bordt el 1982; es van divorciar el 1992.[14][13] He married Michelle Moses in February 2007; she filed for divorce in 2016.[15]

El 2017, Moses va patir dues lesions cerebrals traumàtiques en pocs mesos, però es va recuperar per poder tornar a caminar.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Edwin Moses». Sports-Reference.com. Sports Reference LLC. [Consulta: 10 juny 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Olympedia – Edwin Moses». [Consulta: 28 desembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Edwin Moses», 11-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 28 desembre 2023].
  4. ↑ «Edwin Moses... The Icon: Biography & Stats». The Official Website of Edwin Moses.
  5. ↑ «Edwin Moses | Olympic Champion, 400m Hurdles & World Record Holder | Britannica» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2023].
  6. ↑ EFE «El ex atleta Edwin Moses debutó con la Copa del Mundo de 'bobs'» (en castellà). El País [Madrid], 02-11-1990. ISSN: 1134-6582.
  7. ↑ Irish, Oliver «Do you remember when...» (en anglès). The Observer, 31-05-2003. ISSN: 0029-7712.
  8. ↑ Edwin Moses still leading the fight against doping in athletics, Irish Times, Donald McRae, February 10, 2020. Retrieved July 30, 2021.
  9. ↑ «Edwin Moses... The Icon: Biography & Stats». The Official Website of Edwin Moses.
  10. ↑ «Laureus». laureus.com.
  11. ↑ Finn, Adharanand «Olympic vegetarians: the elite athletes who shun meat». The Guardian [London], 30-07-2012.
  12. ↑ «Top 10 Historic Vegetarian and Vegan Olympians». SikhNet, 30-07-2012.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Edwin Moses remarkably recovers from traumatic brain injurie NBC Sports (AP), December 4, 2017. Retrieved July 30, 2021.
  14. ↑ Two-Time Olympic Gold Medalist Moses Files for Uncontested Divorce, Los Angeles Times, January 1, 1992. Retrieved July 30, 2021.
  15. ↑ U.S. OLYMPIC LEGEND EDWIN MOSES WIFE FILES FOR DIVORCE, TMZ, September 4, 2016. Retrieved July 30, 2021.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • (anglès) www.iaaf.org - Edwin Moses
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edwin_Moses&oldid=34082699»