Edwin de Northúmbria
 El representació del rei Edwin en un vitrall de l'església de St Mary (Sledmere, East Riding)  | |
| Nom original | (en) Saint Edwin |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 586 Deira |
| Mort | 12 octubre 633 (46/47 anys) Hatfield Chase (Regne Unit) (en)  |
| Sepultura | abadia de Whitby |
| Rei de Deira | |
| 616 (Gregorià) – 632 (Gregorià) ← Etelfred – Osric de Deira → | |
| Rei de Deira | |
| 616 (Gregorià) – 12 octubre 633 – Osric de Deira → | |
| Rei de Bernícia | |
| 616 (Gregorià) – 632 (Gregorià) ← Etelfred – Eanfrith → | |
| Rei de Bernícia | |
| 616 – 12 octubre 633 – Eanfrith → | |
| Rei de Northúmbria | |
| 616 – 12 octubre 633 ← Etelfred | |
| Dades personals | |
| Religió | Paganisme germànic i cristianisme calcedoni |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 12 d'octubre |
| Família | |
| Família | Casal de Deira |
| Cònjuge | Æthelburh de Kent i Cwenburh |
| Fills | Osfrith Uscfrea Eadfrith Æthelhun Eanflæd Æthelthryth |
| Pare | Ælla |
| Germans | Acha de Deria |
Edwin (també conegut com a Eadwine, Æduini o Eduí de Deira) (ca. 586-12 d'octubre de 633) va ser rei de Deira i de Bernícia, coneguts més tard conjuntament sota el nom de Northúmbria. El seu regne va durar des de 616 fins a la seva mort. Es va convertir al cristianisme i va ser batejat l'any 627. Després de la seva mort en la batalla de Hatfield Chase va ser venerat com a sant. Edwin va ser fill d'Ælla, rei de Deira. La seva germana Acha va estar casada amb Etelfred, rei del veí regne de Bernícia. Va ser oncle d'Hereric (mort ca. 604), el qual va ser pare de l'abadessa Hilda de Whitby i Hereswith, esposa del germà del rei Anna de l'Ànglia Oriental.
Primers anys i exili
[modifica]Segons la Crònica anglosaxona, en la mort del seu pare Æella hi va estar involucrat un cert "Etelric", que va assumir el poder. La identitat d'aquest Etelric és desconeguda. Podria haver estat un germà del rei assassinat, un germà gran d'Edwin o potser un noble de Deira. Fos com fos, el seu fill Etelfred de Bernícia apareix com a rei de "Northúmbria" —conjunt de Deira i Bernícia— cap al 604.[1] Durant el regnat d'Etelfred, Edwin es va exiliar primerament en el Regne de Gwynedd i més tard a Mèrcia, sota la protecció del rei Cearl, casant-se amb la seva germana Cwenburga.[2][3][4][5] Etelfred va aprofitar per desposar la germana d'Edwin, Acha.
Cap al 616, Edwin es va traslladar a l'Ànglia de l'Est, sota la protecció del rei Raedwald. Segons Beda, Etelfred va convéncer Raedwald per assassinar Ewdiwn, però la muller del rei ho va impedir gràcies a la intervenció divina.[6] Més tard, Etelfred i Raedwald s'enfrontaren en batalla el 616. Raedwald va aconseguir la victòria i va entregar el tron de Northúmbria al seu protegit Edwin, enviant els fills d'Etelfred (Enfrid, Osvald i Oswiu) a l'exili.
Regnat
[modifica]
La mort d'Etelfred va coincidir amb la d'Etelbert de Kent, deixant Raedwald i el seu protegit Edwin en una immillorable situació per esdevenir els reis més poderosos d'Anglaterra. Edwin es va annexar el Regne d'Elmet entre el 616 i el 626[7][8][9] i el Regne de Lindsey el 625, un cop mort Raedwald.
Edwin es va aliar amb Eadbald de Kent i es va casar per segona vegada amb la seva germana Etelburga, però només després d'acceptar convertir-se al cristianisme.[10][11]
Cap a l'oest, Edwin va entrar en guerra amb el rei Fiachnae mac Báetáin dels Ulaid d'Irlanda, doncs Edwin va resultar un rei bel·ligerant, que sovint entrava en guerra amb els regnes veïns per obtenir tributs, terres i esclaus.
Des del 627, Edwin era el rei més poderós entre els anglosaxons. Regnava sobre Bernícia, Deira, la part oriental de Mèrcia, Illa de Man i Anglesey.[12][13][14]
El 629, Edwin s'enfrontava per primer cop amb el rei de Gwynedd, Cadwallon ap Cadfan.[15][16][12] Edwin va resultar victoriós, però Cadwallon no es va donar per vençut i durant els propers anys es va dedicar a reunir un exèrcit i buscar aliats de gran ambició, com Penda de Mèrcia. Edwin s'enfronta a Cadwallon i Penda a la batalla de Hatfield Chase la tardor del 632 o 633, resultant derrotat i mort. Dels seus dos fills amb Cwenburga, Osfrith va morir també durant la batalla, i Eadfrith fou capturat i més tard assassinat per Penda.[17][18]
La reina Etelburga va retornar a Kent amb el seu fill Uscfrea i la seva filla Eanfled. Aquesta es va casar amb el seu cosí primer Oswiu, fill d'Acha i Etelfred.
Llegat
[modifica]Les terres d'Edwin van quedar dividides a la seva mort. El Regne de Deira va quedar en mans d'Osric, cosí primer d'Edwin, mentre que Bernícia quedava en mans d'Eanfrith, fill d'Etelfred i Acha, germana d'Edwin. Tots dos van abandonar el cristianisme per reprendre el paganisme i tots dos van caure morts en batalla davant Cadwallon, que seguia amb la seva campanya de saqueig per les terres de Northúmbira. Osvald de Northúmbria, germà d'Eanfrith, va assumir el poder i finalment va derrotar i matar Cadwallon a la batalla de Heavenfield, reunint de nou els dos regnes.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Higham, 1993, p. 44.
- ↑ Marsden, 1992, p. 82–83.
- ↑ Thorpe, 1966, p. 268–269.
- ↑ Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre II, capítol 14
- ↑ Higham, 1993, p. 112—113.
- ↑ Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre II, capítol 12.
- ↑ Annales Cambriae, s.a. 616
- ↑ Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre IV, capítol 23
- ↑ Higham, 1993, p. 84–87, 116.
- ↑ Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre II, capítol 9—11
- ↑ Holdsworth, 1999, p. 113–115.
- ↑ 12,0 12,1 Stenton, 1971, p. 80–82.
- ↑ Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre II, capítol 5
- ↑ Higham, 1993, p. 115.
- ↑ Annales Cambriae, s.a. 629
- ↑ Higham, 1993, p. 116.
- ↑ Higham, 1993, p. 124.
- ↑ Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre II, capítol 20
Bibliografia
[modifica]- Higham, N.J.. An English empire: Bede and the early Anglo-Saxon kings. Manchester University Press, 1995. ISBN 0-7190-4424-3.
- Higham, N.J.. «King Edwin of the Deiri: rhetoric and the reality of power in early England». A: Early Deira: Archaeological studies of the East Riding in the fourth to ninth centuries AD. Oxbow, 2000. ISBN 1-900188-90-2.
- Higham, N.J.. The Kingdom of Northumbria AD 350–1100. Sutton, 1993. ISBN 0-86299-730-5.
- Holdsworth, Philip. «Edwin, King of Northumbria». A: The Blackwell Encyclopedia of Anglo-Saxon England. Oxford: Blackwell Publishing, 1999. ISBN 0-631-22492-0.
- Marsden, John. Northanhymbre saga: the history of the Anglo-Saxon kings of Northumbria. Kyle Cathie Limited, 1992.
- Thorpe, Lewis (trad.). Geoffrey of Monmouth: The History of the Kings of Britain,. Penguin, 1966. ISBN 0-14-044170-0.
- Stenton, Frank M. Anglo-Saxon England. Oxford: Clarendon Press, 1971. ISBN 0-19-821716-1.
Enllaços externs
[modifica]
- Sant Edwin a l'Enciclopèdia Catòlica Arxivat 2006-11-12 a Wayback Machine. (castellà)
- Sant Osvald i sant Bede Arxivat 2006-07-11 a Wayback Machine. (castellà)