Efecte Ferranti
L'efecte Ferranti designa l'aparició d'una sobretensió al llarg d'una llarga línia d'alta tensió elèctrica alimentada en una punta i sense càrrega a l'altra punta. El nom ve del seu descobridor, Sebastian Ziani de Ferranti.
Expressió matemàtica i ordre de magnitud
[modifica]Sense tenir en compte les pèrdues, aquest sobretensió és donada per :
Per longituds curtes de línia (alguns centenars de km a 50 Hz), es pot aproximar per :
Sent L la inductància total de la línia, C la seva capacitància total, Us i Ue les tensions en l'extremitat oberta i a l'entrada de la línia i la pulsació de la tensió d'entrada, és a dir 2 vegades la freqüència f.
Aquest factor és de l'ordre d'1,05 per a 300 km de línia i d'1,16 per a 500 km de línia.
Aquest fenomen pot semblar paradoxal: les línies d'alta tensió elèctriques són habitualment conegudes per a la seva «caiguda de tensió» quan són recorregudes per un corrent elèctric - però quan no són recorregudes per cap corrent, el fenomen és invertit : l'extremitat oberta de la línia és a un potencial elèctric més elevat que la connectada a la xarxa.
Aquest fenomen és potencialment molt destructor per als equips de les xarxes. S'utilitzen reactàncies shunt per prevenir-ho.
Cas de la línia quart d'ona
[modifica]Reprenent l'expressió més amunt, es veu que Us/Ue pot prendre un valor infinit si o inclús
Sent L la inductància per quilòmetre de la línia, C la seva capacitància per quilòmetre de la línia, i l la seva longitud, es veu que Us/Ue és infinit si .
També es pot escriure que correspon a la longitud d'onda de la propagació de l'ona elèctrica a la freqüència f. S'obté doncs que l'efecte Ferranti és infinit si la longitud de la línia és el quart de la longitud d'onda a la freqüència donada, d'on l'expressió de línia quart d'ona.
Una aplicació digital suposa que ens mostra que una línia la longitud de la qual fos de 1500 km tindria un efecte Ferranti infinit a 50 Hz. A la pràctica tal fenomen és fortament atenuat per les pèrdues. Per això, una línia de tal longitud necessita la utilització de reactàncies shunt per limitar les sobretensions a un nivell raonable, normalment Us/Ue <1.05