Eflorescència
Eflorescència és la propietat que posseeixen alguns minerals i substàncies químiques (hidrats) de reduir-se a pols per si mateixos per pèrdua d'aigua de cristal·lització en ser exposats a l'aire.[1]
Un altre cas d'eflorescència té lloc en evaporar-se les solucions salines que hi ha per sota del sòl, se solen acumular en forma de sals solubles a flor de terra o d'un mur, deixant-ho com si hagués florit, d'aquí ve el seu nom.[2]
Exemples de solucions eflorescents:
- El nitrat de potassi, KNO₃
- El guix o sulfat de calci, CaSO₄·2H₂O
- El sulfat de coure (II) pentahidratat, CuSO₄·5H₂O,
etc.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eflorescència
- ↑ Eflorescència a Optimot
- ↑ BABOR, J.A. y IBARZ, J. Química general moderna. Marín. 8a ed. Barcelona, 1979
Articles relacionats amb dissolucions | ||
|---|---|---|
| Dissolució | Activitat · Aliatge · Col·loide · Diagrama de fases · Dissolució aquosa · Dissolució diluïda ideal · Dissolució ideal · Dissolució saturada · Dissolució sobresaturada · Dissolució sòlida · Electròlit · Emulsió · Mescla · Mescla eutèctica · Suspensió · Teoria de la dissociació electrolítica · Teoria de Debye-Hückel |  |
| Concentració | ||
| Propietats | ||
| Propietats col·ligatives | ||
| Mètodes de separació | ||
