Efraïm de Síria

Per a altres significats, vegeu «Efraïm».

Doctor de l'Església
Efraïm de Síria

Biografia
Naixement	siríac: ܐܦܪܝܡ ܣܘܪܝܝܐ (Mor Afrêm Sûryāyâ); grec: Ἐφραίμ ὁ Σῦρος; Ephraem Syrus c. 306 Nisibis (Imperi Romà)
Mort	9 juny 373 (66/67 anys) Edessa (Imperi Romà)
Causa de mort	pesta
Sepultura	Monestir armeni de Sant Sergi (Mar Sarkis, Edessa)
Diaca
Dades personals
Residència	Şanlıurfa
Religió	Church in Gabowe Grądy (en) i Cristianisme siríac
Activitat
Camp de treball	Teologia, música religiosa i administració i gestió de l'Església
Ocupació	teòleg, escriptor, poeta, diaca, sacerdot
Període	Imperi Romà
Ocupador	School of Nisibis (en)
Professors	Jacob de Nisibis
Diaca, confessor, Doctor de l'Església (1920), Pare Venerable
venerable Cristianisme siríac
Celebració	Tota la cristiandat, especialment l'Església de Síria
Festivitat	9 de juny (Església Catòlica i Anglicana), 28 de gener (Església Ortodoxa), 7è dissabte d'abans de Pasqua (Església Ortodoxa de Síria), 8 de juny (Església Episcopaliana Escocessa), 10 de juny (Església de Gal·les) i Episcopaliana dels Estats Units), 18 de juny (Església Maronita i Catòlica entre 1920-1969)
Iconografia	Robes de diaca; rotlle de papir; amb Sant Basili el Gran; amb una lira (component himnes)
Patró de	Directors i líders espirituals
Premis
Doctor de l'Església

Efraïm (o Efrem) el Siríac (siríac: ܐܦܪܝܡ ܣܘܪܝܝܐ, Afrêm Sûryāyâ; grec antic: Ἐφραίμ ὁ Σῦρος) (Nisibis, vers 306 - vers 378) fou un escriptor i diaca sirià del segle iv, prolífic autor d'himnes, poemes, sermons poètics i obres teològiques en siríac. Parlava el siríac i una mica de grec. És venerat com a sant a tota la cristiandat, commemorant-se a Orient el 28 de gener i a Occident el 9 de juny.

Biografia

De jove va estudiar diligentment i després es va dedicar a la vida monàstica i fou director de l'escola de teologia de Nisibis fins que aquesta ciutat va caure en mans dels perses el (363). Llavors se'n va anar a Edessa, on va ser ordenat diaca i va renunciar a futurs ascensos per dedicar-se a dirigir l'escola de teologia que s'havia traslladat a aquesta ciutat. Es diu que fins i tot es va fer passar per boig per evitar ser nomenat bisbe. Tenia una estreta amistat amb Basili de Cesarea, a qui va fer costat contra els arrians i altres heretges, atacant-los amb la violència característica de l'època.

• 
  Icona a Meryem Ana Kilisesi (Diyarbakır)
• 
  St. Efrem, St. Joan de Damasc i St. Jordi, d'un tríptic romà d'Orient del segle xiv (Monestir de Santa Caterina del Sinaí)

Durant una fam que hi va haver a Edessa va assistir als pobres amb dedicació i va incitar als rics a donar el que tinguessin als seus germans. Hèrmies Sozomen parla amb admiració de com la religió havia atemperat el seu geni irascible, i ho il·lustra amb una anècdota. Un dia que al seu criat li va caure el plat en el qual li portava una mica de menjar, Efraïm el va tranquil·litzar, i li va dir: «No hi fa res, si el menjar no ve cap a mi, anirem nosaltres a ell». Es va asseure a terra i es va menjar el que quedava entre els fragments trencats del plat. Va morir cap a l'any 378, i va demanar que només es fes una breu oració sobre el seu cos i que se l'enterrés d'una manera senzilla.

Obres

Va escriure diversos tractats sobre teologia, sacerdoci, oració i similars, cartes a monjos, una col·lecció d'apotegmes i alguns tractats d'homilies sobre parts de les Escriptures i personatges de l'Antic Testament. Només coneixia el siríac, i en aquesta llengua les va escriure totes, encara que des de molt aviat van ser traduïdes al grec, perquè eren molt estimades, i fins i tot se'n llegien fragments després de la lectura de l'evangeli del dia. També va escriure un gran nombre de cançons i poemes, i ho va iniciar per contraposar-se a Harmoni, el fill i deixeble de l'heretge Bardesanes que havia compost cançons i poemes amb greus errors de doctrina i que reivindicaven fins i tot el paganisme amb textos d'antics filòsofs. Aquestes cançons s'havien fet populars, i Efraïm les va reescriure amb temes ortodoxos, aprofitant la mateixa música, i amb les quals pretenia inculcar la religió en el poble.