Ehrengard
![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Emidio Greco ![]() |
Protagonistes | |
Dissenyador de producció | Amedeo Fago ![]() |
Guió | Emidio Greco i Enrico Filippini ![]() |
Música | Wolfgang Amadeus Mozart ![]() |
Fotografia | Giuseppe Lanci ![]() |
Distribuïdor | Sacis (en) ![]() ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia ![]() |
Estrena | 1986 ![]() |
Durada | 96 min ![]() |
Idioma original | italià ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Ehrengard és una pel·lícula dramàtica italiana de 1982 dirigida per Emidio Greco. Es basa en la novel·la homònima escrita per Karen Blixen.[1]Fou estrenada a la 39a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[1][2] No obstant això, degut a la fallida dels productors, no es va estrenar als cinemes fins al 2002.[3]
Sinopsi
[modifica]En un principat europeu de principis del segle xix poc concretat i una mica d'opereta, la gran duquessa, preocupada perquè el seu únic fill, Lotario, no sembla voler casar-se, confia a al seu amic el pintor Cazotte, que és un faldiller incorregible, i que aconsella separar ambdós. En aquest punt es desencadena un remolí de seduccions que recorda, també gràcies a l'elegant fotografia i la música, una forma sonata de capgiraments. Lotario es casa però la seva dona l'espera des d'abans del casament i Cazotte vol seduir la seva criada, la verge Ehrengard, que aconsegueix plantar-li cara i el fa semblar ridícul.
Repartiment
[modifica]- Jean Pierre Cassel: Cazotte
- Audrey Matson: Ehrengard
- Lea Padovani: Gran duquessa
- Christian Borromeo: Lotario
- Alessandro Haber: Matthias
- Caterina Boratto: Comtessa von Gassner
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Altiero Scicchitano, Emidio Greco. Emidio Greco: lo splendore del nulla (en italià). Paravia/Scriptorium, 1995, 1995. ISBN 8886231229.
- ↑ Lietta Tornabuoni «Amare Ehrengard fra gli intrighi» (en italià). , 08-09-1982, p. 15.
- ↑ «Morto Emidio Greco il regista con passione» (en italià). , 23-12-2012.
- Daniele Cavalla «Ehrengard, ventun anni dopo» (en italià). , 27-06-2003, p. 33.