Eino Tamberg
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 maig 1930  Tallinn (Estònia) |
| Mort | 24 desembre 2010 (80 anys) Tallinn (Estònia) |
| Sepultura | Metsakalmistu |
| Formació | Acadèmia de Música i Teatre d'Estònia |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Òpera i simfonia |
| Alumnes | Raimo Kangro |
| Instrument | Piano |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Helle Meri |
| Premis | |
    
 | |
Eino Tamberg (Tallinn, 27 de maig de 1930 – ibídem, 24 de desembre de 2010) fou un compositor estonià.
Biografia
[modifica]Tamberg va néixer a Tallinn. Va estudiar composició musical amb Eugen Kapp al Conservatori de Tallinn, i va graduar-se el 1953. A Estònia va ser conegut per les seves obres Viis romanssi Sándor Petöfi luulele (1955) basada en les poesies de Sándor Petőfi, i pel seu Concerto Grosso (1956), pel qual va guanyar la Medalla d'Or al Festival Internacional de Música de Moscou. Tamberg va ser un important iniciador del moviment anti-romàntic de finals dels 1950. La seva visió de la música pertanyia a l'anomenada Nova Ona de la història musical d'Estònia. Va adquirir fama en la dècada de 1960 escrivint música en diversos gèneres, en particular per a obres de teatre i obres simfòniques.
Tamberg va ser un dels màxims representants del neoclassicisme en la música estoniana, malgrat que les seves darreres peces eren més expressionistes. Des de 1969 va impartir classes a l'Acadèmia de la Música d'Estònia, fins al 1983. En la temporada 1997-1998 va ser compositor resident de l'Orquestra Simfònica Nacional d'Estònia.
Obres
[modifica]Els seus treballs més notables són el ballet Johanna tentata (1971) i el Concert per a trompeta núm.1 (1972). Aquest últim és un dels treballs més populars i interpretats, no només a Europa sinó també a Hong Kong i Singapur, i va ser enregistrat per Håkan Hardenberger. Tamberg també va escriure concerts per a violí (1981), saxofon (1987), clarinet (1996), fagot (2000), violoncel (2001) i un segon concert per a trompeta (1997).
La seva segona òpera, Cyrano de Bergerac, va ser estrenada el 1976. Les seves influències romàntiques mostren les convencions del Barroc i del bel canto. Consisteix en tres actes i un epíleg (Op. 45) i va ser escrita el 1974 amb llibret de Jaan Kross, basada en una obra d'Edmond Rostand.[1]
Pel 50è aniversari de les Nacions Unides (1995) va escriure la seva Celebration Fanfaresse que va ser estrenada a Nova York sota la direcció de Neeme Järvi.
Fons
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Merike Vaitmaa. New Grove Dictionary of Opera, editat per Stanley Sadie (1992). ISBN 0-333-73432-7 i ISBN 1-56159-228-5
- Pàgina de Tamberg al Centre d'Informació de Música d'Estònia
Referències
[modifica]- ↑ «Tamberg, Eino». A: The New Grove Dictionary of Music and Musicians. 25. Second, 2001.