Elías Terés Sádaba

Elías Terés Sádaba

Biografia
Naixement	26 octubre 1915 Funes (Navarra)
Mort	10 juliol 1983 (67 anys) Madrid
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació	Arabista i historiador
Ocupador	Universitat de Saragossa Universitat de Barcelona Universitat de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1973–)
Obra
Estudiant doctoral	Mercedes García-Arenal

Elías Terés Sádaba (Funes, Navarra, 26 d'octubre de 1915 - Madrid, 10 de juliol de 1983) fou un arabista navarrès, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia

Des de 1939 va estudiar a la Universitat de Madrid i el 1942 fou becari a l'Escola d'Estudis Àrabs. De 1943 a 1945 fou professor agregat de llengua i literatura àrab a la Universitat de Saragossa i de 1945 a 1949 professor adjunt d'àrab a la Universitat de Madrid. Es va doctorar amb un estudi sobre Ibn Faradj al-Djayyani.

El 1949 va obtenir per oposició la càtedra d'àrab de la Universitat de Barcelona i el 1950 passà a Madrid com a catedràtic d'Història de la literatura àrab clàssica i literatura aràbiga espanyola. De 1958 a 1969 va dirigir l'Escola d'Estudis Àrabs de CSIC. Ha fet nombrosos estudis sobre toponímia i genealogia hispanoàrab. El 1973 fou admès com a acadèmia a la Reial Acadèmia de la Història.

Obres

• Materiales para el estudio de la toponimia hispanoárabe (1986)
• Los manuscritos árabes de la Real Academia de la Historia, la Colección Gayangos, 1975
• Textos poéticos sobre Valencia ("", XXX (1945), p. 291-307)
• Linajes árabes en Al-Andalus, según la Yamhara de Ibn Hazm ("", XXII (1957), 55-111, 337-376)

Enllaços externs

• Elías Teres, una vida dedicada a Al Andalus Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Premis i fites
Precedit per: José López de Toro	Reial Acadèmia de la Història Medalla 6 1973 - 1983	Succeït per: José Ángel Sánchez Asiaín