Vés al contingut

El Calvari (Alcanar)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
El Calvari
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsbon estat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAlcanar (Montsià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Sant Joan (Barri de la Bassa) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 33′ N, 0° 29′ E / 40.55°N,0.48°E / 40.55; 0.48
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC6237 Modifica el valor a Wikidata

El Calvari és un conjunt del municipi d'Alcanar inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

És format per un recinte quadrangular, als afores del poble, delimitat per un mur perimetral de maçoneria d'uns 2 metres d'alçada, aixecat entorn d'un turonet. Al cim hi ha la capella, a la que s'hi accedeix a través de carrers organitzats en forma de bancals i rampes en ziga-zaga, aprofitant el desnivell. Les capelletes del Via Crucis es distribueixen al llarg d'aquests carrers.[1]

La porta d'accés al recinte, en forma d'arcada i més moderna que la resta del mur, està situada a la part inferior del turó.[1]

La capella, de planta quadrada i murs de maçoneria, té, a la façana, una porta amb llinda i brancals de pedra, i una petita fornícula com les del Via Crucis amb un òcul a sobre. La cornisa dibuixa al cim un frontó triangular, malgrat que l'acabament és rectangular.[1]

Al coronament superior hi ha una petita espadanya. El segle xix, Mn. Andreu Queralt va col·locar la campana d'aquesta espadanya a la capella que porta el nom de Maria dels Dolors.[1]

Hi ha unes capelletes en forma de fornícula apuntada sobre pilars de maçoneria, on es representen les escenes de la Passió. Els Calvaris són uns elements urbans molt freqüents als municipis del Baix Ebre i Montsià, en relació amb un costum més estès per la regió valenciana que per la resta de Catalunya.[1]

Actualment només s'utilitza un cop l'any, per Quaresma, quan s'hi va a resar el Via Crucis o "resar les creus" com diuen popularment.[1]

Història

[modifica]

S'hi ha trobat documentada, el 1776, una ermita de Santa Magdalena, a la ubicació del calvari primitiu, i se sap que ja en 1794, aquesta Sant Magdalena ja es trobava en mal estat. L'antic Calvari estava situat a l'extrem superior del raval, al punt conegut com "Les Eres del Calvari".[1]

A mitjan segle xix, essent rector de la parròquia Francesc Roqueta, es va projectar la construcció del nou Calvari per iniciativa d'Andreu Sancho, trinitari exclaustrat, i Miquel Gil, apotecari, que recolliren almoines i organitzaren rifes. Els veïns van ajudar amb prestacions personals.[1]

Gràcies a aquests esforços, el Calvari es va poder inaugurar el 1855 amb un Via Crucis.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «El Calvari». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].

Enllaços externs

[modifica]
  • «El Calvari». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.