Vés al contingut

El Comte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Comte
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 42° 20′ 01″ N, 1° 04′ 02″ E / 42.33356°N,1.06735°E / 42.33356; 1.06735
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiBaix Pallars Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud605 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25039000700 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2503900007500 Modifica el valor a Wikidata

El Comte és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1969 va pertànyer a l'antic municipi de Peramea.

Està situat a la vora dreta de la Noguera Pallaresa, al nord de Gerri de la Sal. És a l'esquerra del riu d'Ancs, al lloc on aquest riu s'aboca en la Noguera Pallaresa, a prop i al sud-oest de l'ermita de la Mare de Déu d'Arboló, a migdia del congost d'Arboló. Es troba al nord del Pla de la Guineu, a l'extrem sud-est de la Solana de Costoia i del vessant del serrat on és la Collada de Martell.

El poble comença a ran de riu i carretera N-260, però s'estén vall endins del riu d'Ancs, on hi ha la Colònia de Sant Eloi. És un poble força modern, per la qual cosa no apareix documentat pràcticament fins al segle xix. Té l'església, que fou sufragània de Sant Feliu de Gerri de la Sal, de la Mare de Déu del Carme, un antic hostal i fins a divuit cases.

Etimologia

[modifica]

Joan Coromines estableix que es tracta d'un topònim romànic medieval, modern o contemporani, que fa referència a un comte, sense entrar gens en detalls.[1] La versió popular local diu que es tracta del comte de Pallars, però tampoc precisa quin d'ells seria.[2]

Geografia

[modifica]

El poble del Comte

[modifica]

Les cases del poble[2][3]

[modifica]
  • L'Abadia (Rectoria)
  • Casa Andreuet
  • Casa Carnicer
  • Casa Cinto
  • Casa Codó
  • Casa Enseuet
  • Casa Evaristo
  • Casa Fuster
  • Casa de Girvàs
  • L'Hostal
  • Casa Jaumet o Hostal del Jaumet
  • Casa Moliner
  • Casa Molins
  • Casa Mosquit
  • Casa Pere
  • Casa Rita
  • Casa Tender
  • Casa Tarroi
  • Casa Trampa
  • Casa Virosta

Història

[modifica]

Edat contemporània

[modifica]

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... al Comte (Compte de Pallas). S'hi pot llegir que el poble està situat en un pla envoltat de muntanyes a la dreta de la Noguera Pallaresa, en un lloc combatut pels vents del nord i de l'est. El clima, temperat, produeix refredats, inflamacions i apoplexies. Formaven el poble 12 cases distribuïdes en un carrer i una placeta, amb l'església de la Mare de Déu del Carme, sufragània de la de Peramea. Els nens del Comte anaven a l'escola a Gerri de la Sal.[4]

Rega les terres del poble del Riu d'Ancs, que anomena torrent del Comte i el descriu com a "violent en les seves avingudes". El territori és escabrós i de mitjana qualitat. S'hi collia blat, ordi, patates, mongetes i fruita. S'hi criaven vaques i cabres, i hi havia caça, de molts conills, perdius i llebres, a més de pesca, sobretot truites, anguiles i barbs. La població es comptabilitzava amb Peramea.[4]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
196020002002200420062008201020112013
1211122230

Referències

[modifica]
  1. ↑ Coromines 1995.
  2. ↑ 2,0 2,1 Lluís 1961.
  3. ↑ Montaña 2004.
  4. ↑ 4,0 4,1 Madoz 1847.

Bibliografia

[modifica]
  • Barbal, Maria. «El Comte». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • Coromines, Joan. «Comte». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III. Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
  • MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. VI, pàg. 550. Madrid: Estudio literario-tipográfico La Ilustración, 1847. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Peramea». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Comte&oldid=29945884»