El Llomar
El Llomar | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Primera menció escrita | 1553 | |||
Construcció | segle XVII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 1.067 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Malanyeu (Berguedà) | |||
Localització | Pista de Malanyeu a Llomar, a 1 km | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 3452 | |||
El Llomar és una masia de Malanyeu, municipi de La Nou de Berguedà (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És una masia de planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A redós de la masia hi ha una petita masoveria que segueix el mateix esquema i un seguit de construccions, pallisses, corrals, etc.[1] El mur està totalment arrebossat i pintat. La part més interessant de la casa és la gran sala, que gairebé ocupa tot el primer pis de la masia.[1]
Història
[modifica]Formant part de la parròquia de Sant Sadurní de Malanyeu, el Llomar, juntament amb tota la parròquia, formava part de la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Ripoll. A partir de l'interessant arxiu familiar (pergamins des del segle xiii) es pot reconstruir la història familiar.[1] La masia s'esmenta en el Fogatge de 1553, almenys el seu propietari així com altres familiars originaris de la casa: "Joan Casals, Pere Casals Batlle i Bartomeu Casals".[1]