El Lokal
|
|||||
 El Lokal, Carrer de la Cera 1 (El Raval, Barcelona).  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | associació cultural | ||||
| Forma jurídica | organització sense ànim de lucre | ||||
| Història | |||||
| Creació | octubre 1987 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Lloc web | ellokal.org | ||||
Localització geogràfica  | |||||
El Lokal (C/ de la Cera, 1) és una llibreria underground, botiga de discs i espai de trobada de moviments socials, ubicat al barri del Raval de Barcelona. Sota la premisa de l'autogestió i la contracultura, fou fundat a l'octubre de 1987, arran de la unió de l'Ateneu Llibertari del Poble Sec amb un grup de veïns del barri Xino.[1]
Des del seu naixement molt lligat a les lluites del barri, El Lokal ha donat suport al moviment insubmís, a persones sense papers, i ha combatut a desallotjaments i la proliferació de narcopisos al barri del Raval.[2]
A més de llibres, s'hi pot trobar material alternatiu pertanyent a la cultura llibertària i punk, com fanzines, xapes o samarretes. La llibreria també funciona com a distribuidora.
Història
[modifica]Amb la seva fundació el 1987, El Lokal es va erigir com a espai a partir del qual vertebrar el moviment barceloní contra els jocs olímpics de Barcelona 92, un projecte criticat per la seva associació amb processos de gentrificació i especulació urbanística. Així mateix, durant els anys 1990 va ser un referent a Catalunya en el suport i difusió de la lluita indígena del moviment zapatista nascuda a Chiapas.[2] També va jugar un destacat paper en el moviment antimilitarista, amb l'edició de la cinta de casset "rock antimili", de la qual se'n van fer 15.000 còpies.[3]
Més endavant, El Lokal fou clau en el naixement del projecte Xenofilia, destinat a assessorar a les persones immigrants i sense papers.[3]
A la dècada dels 2010, l'espai va estar molt implicat en la campanya de denúncia de la polèmica mort de Juan Andrés Benítez, a mans dels mossos d'esquadra.[4]
L'immoble al qual s'allotja El Lokal va començar a ser víctima de l'especulació immobiliària ja a partir de finals dels anys 1990, passant a mans de diversos grups inversors.[3] Amb la generalització d'aquesta mala pràctica a tot el barri d'El Raval, El Lokal es va convertir en un centre d'organització de la resistència contra desallotjaments i contra la proliferació de narcopisos al barri.[5]
El 2024, els fundadors de l'espai van fer saber que es veien obligats a comprar el local com a única via per evitar-ne el desallotjament, atès que el propietari, pertanyent a un fons voltor, s'havia negat a renovar-los el contracte de lloguer.[1]
L'Iñaki d'El Lokal
[modifica]
L'Iñaki García és un activista barceloní, membre fundador d'El Lokal i una de les seves cares més visibles. Sovint, ha estat qualificat per la premsa com l'«ànima d'El Lokal» o com a «autèntic referent de la lluita veïnal al Raval».[1][2] Pel seu persistent activisme al capdavant d'El Lokal, l'Ajuntament de Barcelona li ha proposat fins a dues ocasions l'entrega de la Medalla d'Honor de la Ciutat, un reconeixemement institucional que ha rebutjat tant a nivell privat com d'entitat.[6]
Bibliogafia
[modifica]- VV.AA. El Lokal, desde 1987, un rincón libertario en Barcelona (en castellà). Barcelona: El Lokal/Virus Editorial, 2012. ISBN 978-84-92559-43-5.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Macedo, Gisela. «El Lokal del Raval, icono anticapitalista en Barcelona, empujado a comprar su espacio a un fondo inversor» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 07-05-2024. [Consulta: 20 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Carbonell, Joan. «Entrevistes, Iñaki García». El Crític, 27-12-2017. [Consulta: 20 desembre 2024]. «Nosaltres preferim donar suport a l'Àgora Juan Andrés, a la lluita contra els "narcopisos", a l'autoorganització veïnal…»
- ↑ 3,0 3,1 3,2 López, Helena. «El Lokal, 30 años de resistencia» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 17-10-2017.
- ↑ Martín, Miguel. «L'Àgora Juan Andrés, el pulmó social en risc del barri del Raval de Barcelona». La Directa, 21-06-2018. [Consulta: 20 desembre 2024].
- ↑ Pérez, Beatriz. «La narcoespeculación fractura el Raval» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 17-11-2018. [Consulta: 20 desembre 2024].
- ↑ França, Joao. «“Si la gentrificación del Raval llega más tarde de lo previsto es gracias a los inmigrantes”» (en castellà). El Diario, 28-05-2017. [Consulta: 20 desembre 2024].