És un conjunt d'autoconstrucció format per tres cossos que limiten un pati interior. Tenen planta baixa i pis. Hi ha terrats amb elements escultòrics, i un petit temple de planta rectangular amb capelles laterals i cobertes amb cúpules d'inspiració romana d'Orient.[1] El conjunt presenta la combinació del llenguatge colorista naïf (mosaics) i constants elements de l'arquitectura popular.[1]
L'autor d'aquesta obra és Rafael Bolet, florista i artista autodidacte vilafranquí. El 1908 «li fou dit», en una il·luminació, que havia de construir el Parquet. El 1922 va començar a viure al Parquet, i va iniciar les obres el 1940, tot i continuar-les al llarg de la seva vida, amb constants reformes i petites millores.[1]
↑ 1,01,11,2«El Parquet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
_-_7.jpg)
