El Pi de les Tres Branques (editorial)
|
Aquest article tracta sobre una editorial històrica en català. Si cerqueu els arbres monumentals, vegeu «Pi de les Tres Branques». |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | editorial  |
| Història | |
| Creació | 1947 |
| Fundador | Xavier Benguerel i Llobet i Joan Oliver i Sallarès |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El Pi de les Tres Branques va ser una editorial fundada el juliol de 1947, a Santiago de Xile,[1][2] per Joan Oliver, Xavier Benguerel.
El patronat estava format per Joaquim Sabaté, Pere Mir, Joan Joanet, Josep Salomó i Josep Castellà Granja, amb la col·laboració decisiva de Salvador Sarrà i Serravinyals, tresorer i gestor de l'empresa.[2][3]
Va publicar set llibres i un opuscle en català. El Pi de les Tres Branques s'acabà quan Joan Oliver, primer, i Xavier Benguerel, més tard, van tornar de l'exili a Catalunya.[4]
Obres publicades
[modifica]- Saló de tardor, de Joan Oliver Sallarès, 1947 - Gènere: Poesia
- La màscara de Xavier Benguerel, 1947
- El llibre del sentit, de Josep Ferrater Mora, 1948 - Gènere: Investigació i divulgació
- Elegies de Bierville, de Carles Riba, 1949 - Gènere: Poesia
- El Rusio i el Pelao, de Cèsar August Jordana, 1950
- La pluja d'or, de Domènec Guansé, 1950
- Llunyania, de Josep Carner, 1952 - Gènere: Poesia[5][2]
Referències
[modifica]- ↑ «El Pi de les Tres Branques | enciclopedia.cat». [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Oliver, Joan. Marines soledats, 2000. ISBN 84-921323-7-X.
- ↑ «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 8 març 2014].
- ↑ «El Pi de les Tres Branques (editorial)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El Pi de les Tres Branques». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 8 març 2014].