El Poquí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manlleu (Osona) | |||
| Localització | BV-5224, Vila-setrú | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 23027 | |||
El Poquí és una masia del municipi de Manlleu (Osona),[1] inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]
Història
[modifica]Al fogatge de 1553 de la parròquia de Sant Esteve de Vila-setrú era habitada per Llorenç Poguí.[2]
Francesc Poquí, nascut en aquesta masia, fou rector de Vacarisses i més tard canonge de la Catedral de Vic. Fou predicador gongorista a la segona meitat del segle xvii i compongué una història del santuari de la Mare de Déu de la Gleva[3] que va ser editada a la impremta barcelonina de Josep Llopis l'any 1692.[4] Encomanà el retaule barroc que avui es troba a l'església de Vila-setrú després d'haver estat molt malmès a la Guerra Civil.[2]
La masia va pertànyer al municipi de les Masies de Manlleu, incorporat l'any 1844 al de Manlleu. En el cadastre municipal de 1862 és esmentada i s'hi compten 120 quarteres de conreus de diversa tipologia. El propietari n'era Hipòlit Poquí, que uns anys abans havia ofert uns terrenys per a la construcció de l'església de Sant Jaume de Vilamontà.[5]
Descripció
[modifica]Es tracta d'una masia de planta rectangular coberta a quatre vessants. El portal d'entrada, d'arc rebaixat, és descentrat cap al sector de migdia. La casa està construïda damunt la pedra del terreny. Consta de planta baixa i dos pisos; el primer té les llindes dels balcons decorades amb motllures i inscripcions. Al segon pis les finestres són de petites dimensions i l'ampit de la central és decorada. Annexionat a l'edifici i formant angle recte hi ha un cos cobert a quatre vessants amb galeries d'arc rebaixat sostingudes per pilars. Al centre de l'edificació hi ha una llanterna coberta amb un teulat decorat amb mosaics.[2]
Hi ha les següents inscripcions a la casa: «Isabel Poqui 1814» al portal i «1878» al portal de la lliça.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «El Poquí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «El Poquí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ L'Escriny : biblioteca d'autors i temes manlleuencs. Manlleu: Ajuntament de Manlleu: Biblioteques Populars de Manlleu, 1997, p. 78. ISBN 8492294205.
- ↑ Poquí, Francisco. Gleba de discursos, en excelencias de la Gleba de Oro María baxo la invocación de la Gleba. Barcelona: Josep Llopis, 1692.
- ↑ Roca, Alexandre. Les masies de Manlleu. Manlleu: El Ter, 1999, p. 122.