El Rossell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xix | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gurb (Osona) | |||
| Localització | Sant Esteve de Granollers | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 22877 | |||
El Rossell és una masia eclèctica de Gurb (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Edifici civil.[1] Masia de planta rectangular construïda aprofitant el desnivell del terreny i orientada a migdia, amb el carener paral·lel a la façana. Consta de tres pisos, amb entrada a la part baixa on s'obren uns grans arcs de mig punt de totxo vermell i al primer pis on hi ha una bonica galeria amb arcs bessons i decorat amb esgrafiats de color groc. Al damunt, on es troba el graner, hi ha uns òculs de forma ovalada i situats transversalment. La masia està envoltada per jardins i constitueix una arquitectura un xic insòlita en la nostra arquitectura rural. Els interiors de la casa són majestuosament decorats amb parets i sostres pintats. Les habitacions tenen boniques alcoves.[1]
L'estat de conservació és bo.[1]
Materials constructius: pedra, maó vermell.[1]
La finestra[1] procedeix del mas Prat Gros del Santa Cecília de Voltregà. És de forma rectangular, amb trencaaigües rematat amb dues cares, una masculina i una femenina.[1]
A l'intradós de l'arc deprimit que emmarca la finestra hi ha unes columnetes molt fines amb capitells o impostes de rostres esculturats.[1]
Es troba a la part esquerra del portal del primer pis, tapiada.[1]
Història
[modifica]La família conserva documentació d'ençà del segle xiii de la qual s'han pogut extreure algunes dades.[1]
El paborde d'Osona establí a Arnau Rossell l'any 1211 al mas anomenat Tressera, que a partir d'aleshores es passà a dir Rossell. A partir d'aquest Arnau es manté la genealogia fins que un tal Espona, hereu de l'Erm, es casa amb la pubilla del mas (1780), i a la generació següent s'emparenten amb els Sobrerriba.[1]
El mas fou destruït durant la Guerra del Francès. Acabada la guerra es bastí de bell nou, quedant construït el mas actual, obra de Pau Espona (l'arquitecte es desconeix).[1]