El Soler de n'Hug
 | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||||||||||||||
| Tipus | Masia i casa forta  | ||||||||||||||||||
| Construcció | S. XIV-XV | ||||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | ||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Prats de Lluçanès | ||||||||||||||||||
| Localització | Ctra. BV-4401, km 18,8 pista forestal. Prats de Lluçanès (Osona) | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 1312-MH BIC: RI-51-0005602 IPAC: 1479 | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
el Soler de n'Hug és un mas fortificat al sud-oest del terme de Prats de Lluçanès (Osona) declarat bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura
[modifica]Havia estat una domus medieval, que va quedar integrada al gran mas actual.[1] Es tracta d'un mas de planta baixa i dos pisos, amb obertures allindanades disposades de forma ordenada. En la façana principal trobem una sèrie d'arcades de mig punt i en el primer pis dues obertures amb arc de mig punt formant una galeria. Destaca la façana orientada al sud, on el cos més antic (possiblement corresponent a la domus baix-medieval) presenta espitlleres a la seva part inferior. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. Destaca la presència de restes de la fortificació primitiva, datada en època gòtica.[1]
En aquesta edificació s'observen diferents moments constructius, dels quals La resta de murs i estructures de la domus o bé haurien quedat integrades a les ampliacions i modificacions d'època moderna i contemporània, o bé se situarien al subsòl.[1]
Història
[modifica]Aquesta fortificació es documenta a partir de 1176, essent residència de la família Soler. Actualment es conserva el mas al terme de la sufragània de Sant Andreu de Llanars amb restes d'època gòtica.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Casal de Soler de Nuc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 febrer 2016].