El año de la furia
![]() Cartell original en castellà | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Rafa Russo ![]() |
Protagonistes | |
Fotografia | Daniel Aranyó ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya i Uruguai ![]() |
Estrena | 2020 ![]() |
Durada | 102 min ![]() |
Idioma original | castellà ![]() |
Versió en català | ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
Lloc de la narració | Montevideo ![]() |
Època d'ambientació | 1972 ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
El año de la furia (lit. ‘L'any de la fúria’) és una pel·lícula dramàtica hispano-uruguaiana de 2020 dirigida per Rafa Russo i protagonitzada per Alberto Ammann, Joaquín Furriel, Daniel Grao, Martina Gusman, Sara Sálamo i Maribel Verdú.[1][2]
Argument
[modifica]Ambientada al Montevideo de 1972, un any abans del cop d'estat de 1973, l'obra segueix la vida de diversos personatges: els guionistes de televisió Diego i Leonardo, el militar i torturador Rojas, la prostituta Susana, l'espanyola antifranquista i hostalera Emilia, i la filla d'aquest últim, la lluitadora política Jenny.[3][4]
Repartiment
[modifica]- Alberto Ammann com a Diego
- Joaquín Furriel com a Leonardo
- Daniel Grao com a Rojas
- Martina Gusmán com a Susana
- Sara Sálamo com a Jenny
- Maribel Verdú com a Emília
- Paula Cancio com a Lidia
- Miguel Ángel Solá com a Silveira
- Sebastián Iturria com a Sergio
- Juan Martín Gravina com a editor del Marcha
Producció
[modifica]La pel·lícula és una coproducció hispano-uruguaiana de Gona, Aliwood Mediterrani Produccions i Cimarrón, amb el suport d'Ibermedia, ICAA i RTVE.[5] Es va rodar a Montevideo (escenes exteriors) i Madrid (escenes interiors).[5]
Estrena
[modifica]La pel·lícula es va presentar a la 65a edició de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci) a l'octubre de 2020.[3] Distribuïda per Filmax,[6] es va estrenar a les sales de cinema d'Espanya el 28 de maig de 2021.
Recepció
[modifica]El diari El País va considerar la pel·lícula com una «més que digna aproximació al cinema polític, amb marcats tints melodramàtics».[7] Alberto Luchini del diari espanyol El Mundo va qualificar la pel·lícula amb 3 de 5 estrelles, va destacar els seus personatges realistes, retratats amb múltiples arestes i sense maniqueisme, com el millor de la pel·lícula.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «"El año de la furia", la película de un español que transcurre en una Montevideo peligrosa» (en castellà). El País, 16-08-2022. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ «"El año de la furia": la antesala del horror en Uruguay» (en castellà). Página12, 14-12-2021. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Jiménez, Jesús. «'El año de la furia', la amistad y el amor en tiempos de la dictadura uruguaya» (en castellà). RTVE, 28-10-2020. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ Úbeda-Portugués, Alberto. «Los estrenos del 28 de mayo. ‘El año de la furia’. La vida peligrosa». Aisge, 25-05-2021. [Consulta: 7 octubre 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Rivera, Alfonso. «Review: The Year of Fury». Cineuropa.org, 28-05-2021. [Consulta: 7 octubre 2024].
- ↑ «‘El año de la furia’ – estreno en cines 28 de mayo» (en castellà). Audiovisual451, 24-05-2021. [Consulta: 7 octubre 2024].
- ↑ Ocaña, Javier. «‘El año de la furia’, acercamiento melodramático al Uruguay de la predictadura» (en castellà). El País, 28-05-2021. [Consulta: 7 octubre 2024].
- ↑ Luchini, Alberto. «El año de la furia: vidas cruzadas en Uruguay bajo el yugo militar» (en castellà). El Mundo, 26-05-2021. [Consulta: 7 octubre 2024].