El camarón encantado

El camarón encantado

Tipus	obra literària
Gènere	conte

El camarón encantado és un conte de fades extret de la revista infantil La Edad de Oro de José Martí (1853-1895). Pertany al tercer número d'aquesta revista publicat el setembre de 1889. El conte està clarament inspirat en la faula dels germans Grimm "Der Fischer und seine Frau" (El pescador i la seva dona). Aquest conte, com quasi tots els que han estat inspirats en els dels germans Grimm, porta implícit un marcat contingut moral; en aquest cas es pot interpretar com a moralina que l'ambició sense mesura ni respecte només porta a la destrucció de la persona i pot fer perdre-ho tot, inclús allò que realment importa.

Aquest conte va en la mateixa línia de tots els contes, històries i poemes de La Edad de Oro, que és una de les principals obres de la literatura cubana i coneguda dintre de la literatura hispànica. A Cuba és un referent pel seu valor pedagògic i de construcció moral, que encaixa amb els ideals humanistes de la Revolució cubana dels anys cinquanta del segle xx.

Sinopsi

En Loppi, un llenyataire molt modest i pobre que viu amb la seva malhumorada dona Massicas, es troba un dia un cranc de riu màgic. Ell pretén pescar-lo per sopar però el cranc li promet que quan conjuri la fórmula "Camaroncito duro, sácame del apuro" apareixeran les menges que vulgui, tot a canvi d'haver-li perdonat la vida. L'home tot ho fa amb ànsies de satisfer la seva capritxosa dona, que, empesa per l'ambició, l'obliga a abusar de la confiança del cranc-mag: li demana robes vistoses, joies, un castell i terres, cada vegada més, sense mesura. Però al final, quan demana ser reina del món, el cranc, colèric a causa de l'avarícia de la dona, els arrabassa tot allò que els havia concedit a ella i a en Loppi. A ella, li agafa un atac d'ira que el seu cor no pot suportar i mor.