Vés al contingut

El camino hacia la muerte del viejo Reales

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl camino hacia la muerte del viejo Reales
Fitxa
DireccióGerardo Vallejo Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGerardo Vallejo i Fernando Ezequiel Solanas Modifica el valor a Wikidata
GuióGerardo Vallejo, Fernando Ezequiel Solanas i Octavio Getino Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLuis Víctor Gentilini, cançó de José Augusto Moreno interpretada per Tito Segura
Dissenyador de soAbelardo Kuschnir
FotografiaGerardo Vallejo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJuan Carlos Macías, Gerardo Vallejo i Alfredo Muschietti
ProductoraGrupo Cine Liberación
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1974 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0201506 FilmAffinity: 702796 Letterboxd: viejo-reales-long-journey-to-death Allmovie: v388930 TMDB.org: 455966 Modifica el valor a Wikidata

El camino hacia la muerte del viejo Reales és una pel·lícula documental de l'Argentina filmada en blanc i negre dirigida per Gerardo Vallejo segons el seu propi guió escrit en col·laboració amb Pino Solanas i Octavio Getino que va ser produïda entre 1968 i 1971 i es va estrenar el 10 d'abril de 1974.

Apareixen en el film Gerardo Ramón Reales i els seus fills Ángel, Mariano i Pibe, així com les seves famílies i amics i veïns de les localitats d'Acheral, Santa Lucía, Caspichango i Famaillá.

El film està acompanyat per dos annexos, un amb dades i imatges de la província de Tucumán i un altre amb una crònica de la lluita dels pagesos del lloc.

Sinopsi

[modifica]

La vida als enginys tucumans a través del relat d'un pagès tucumano i els seus tres fills.

Comentaris

[modifica]

Riz va dir a Mayoría de la pel·lícula que:

« ”Serà del grat de les elits polititzades que necessiten per al seu gust estètic del retorçament i de l'argumentació..” »

Noticias va escriure:

« ”No és un film-assaig…la reconstrucció d'un procés ni la simple història filmada d'un home…Cerca còmplices en una tasca col·lectiva, no espectadors simplement emocionats.” »

Manrupe i Portela escriuen:

« ”Dins dels millor del cinema testimonial…mescla el documental i la ficció i utilitza els mateixos personatges d'un curtmetratge seu, anomenat Las cosas ciertas.” »

Referències

[modifica]
  • Raúl Manrupe, María Alejandra Portela. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 82. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs

[modifica]