El cor delator
(en) The Tell-Tale Heart  | |
|---|---|
 El cor delator il·lustrat per Harry Clarke | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Edgar Allan Poe |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1843 |
| Creació | 1842 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | literatura de terror i ficció gòtica |
 | |
El cor delator és un relat de l'escriptor nord-americà Edgar Allan Poe publicat el 1843. El seu èxit va propiciar diverses adaptacions al cinema i cançons inspirades en la història.
Argument o Estructura
[modifica]Un home assassina un company de pis, vell i al llit, perquè el seu ull l'està fent embogir. Esquartera el cadàver i amaga les diferents parts sota terra. Quan la policia arriba per investigar, convida els agents a donar un volt pel pis, convençut que no trobaran les proves que busquen. Mentre estan tots asseguts comença a sentir-se un soroll, que el protagonista identifica amb el batec del cor de la víctima, que busca venjança. El soroll augmenta fins que acaba confessant el crim.
Anàlisi
[modifica]El conte pertany al gènere del narrador poc fiable, ja que no se sap si pateix una malaltia mental (la fixació amb l'ull, l'al·lucinació sobre el soroll) i què va passar en realitat entre ell i el vell. De fet, tot el relat en primera persona és un intent del protagonista per afirmar que està sa, fins i tot si això el fa culpable d'assassinat[1] (la història sembla una narració ja a la presó però la manca de detalls impedeix assegurar-ho).
L'ambientació del conte s'identifica amb el terror gòtic, perquè apareixen elements sobrenaturals en un marc no fantàstic i s'exploren els sentiments de por dels personatges, així com una atmosfera lligada a la foscor (tota la preparació de l'assassinat i el crim succeeixen de nit).
El narrador pot ser un servent o el fill del mort, no queda clar en el conte. Els estudiosos s'han inclinat per aquesta darrera opció,[2] assenyalant que l'ull del pare tindria un caràcter simbòlic (excessiu control sobre la seva vida) i que per això el mataria, per alliberar-se'n. Comparteix certs trets amb altres protagonistes dels relats de Poe (com el de La caiguda de la Casa Usher), especialment l'autodeclarada hipersensibilitat, que els porta a percebre fenòmens invisibles per als altres o a detectar (potser imaginar, l'ambigüitat és deliberada) la maldat en el més quotidià.
L'ull que obsedeix el jove apareix com a imatge a El gat negre, un altre conte de Poe. En aquell cas també es lliga a una mort que no té cap justificació, és un crim irracional que desemboca en una acusació des del Més Enllà.
Referències
[modifica]- ↑ Robinson, E. Arthur. "Poe's 'The Tell-Tale Heart'" from Twentieth Century Interpretations of Poe's Tales, edited by William L. Howarth. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall Inc., 1971,
- ↑ Hoffman, Daniel. Poe Poe Poe Poe Poe Poe Poe. Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1972. ISBN 0-8071-2321-8.
