El despertar de l'amor
The Fine Art of Love: Mine Ha-Ha  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | John Irvin |
| Protagonistes | |
| Producció | Ida Di Benedetto |
| Dissenyador de producció | Dante Ferretti |
| Guió | Alberto Lattuada i Ottavio Jemma |
| Música | Paul Grabowsky |
| Fotografia | Fabio Zamarion |
| Muntatge | Roberto Perpignani |
| Distribuïdor | 01 Distribution |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit, Itàlia i Txèquia |
| Estrena | 2005 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama, cinema LGBT i cinema de misteri |
| Lloc de la narració | Alemanya |
      
| |
El despertar de l'amor (títol original en anglès: The Fine Art of Love: Mine Ha-Ha) és una pel·lícula eròtica dramàtica de 2005 dirigida per John Irvin. Protagonitzada per Jacqueline Bisset, Hannah Taylor-Gordon i Mary Nighy, es basa en la Mina-Haha, o l'educació corporal de les noies pel dramaturg alemany Frank Wedekind. Es va estrenar al Festival de Cinema de Venècia de 2005. La pel·lícula va ser classificada R per contingut sexual pertorbador, la nuesa i algunes violències incloent una violació brutal. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Turíngia, Alemanya, al segle xx. Un grup de noies joves es va criar en un col·legi al mig de boscos foscos i llacs ombrívols. La jove Hidalla i les seves amigues Irene, Vera, Blanka, Melusine i Rain són educades en un món aïllat: les noies no saben res de la vida fora dels murs amples i alts de la universitat.
Repartiment
[modifica]- Jacqueline Bisset: La directora
- Hannah Taylor Gordon: Irene
- Natalia Tena: Vera
- Anna Maguire: Melusine
- Anya Lahiri: Rain
- Emily Pimm: Blanka
- Mary Nighy: Hidalla
Crítica
[modifica]- «Una d'aquestes produccions europees sense cap identitat que acaba tocant massa mans. (…) una història que no indaga en la ment dels seus personatges i que mai troba el to adequat.»[2]
Referències
[modifica]- ↑ «El despertar de l'amor». Ésadir.cat. [Consulta: 6 setembre 2022].
- ↑ Ocaña, Javier «Demasiadas manos para un guión» (en castellà). El País, 09-03-2007.